El senyor Aregio ens va obsequiar el dia de Sant Jordi amb un llibre titulat “Plats a taula” en el qual ens explicava com cuinar una sèrie de plats. A mi no m’agradaria ser menys i em plauria explicar un plat que s’ha cuinat recentment a la nostra ciutat. El plat es titula “Comunista a l’Arrabiatta” i s’han d’aconseguir bastants ingredients per tenir-lo enllestit, ja que no és de fàcil preparació.
Primer necessitem un comunista. Un individu amb tesis marxistes o stalinistes, en definitiva, dictatorials; però que alhora, en nom d’un progressisme no incompatible amb aquestes tesis, sigui el primer en reclamar les llibertats de diferents col-lectius. El comunista és sovint un ésser incoherent en sí mateix, una persona que ha idealitzat un sistema polític nefast i utòpic, que mai s’ha pogut portar a terme per culpa dels seus dirigents i que persegueix tothom qui discrepa o n’està en contra. Un exemple és el que passa a Xina amb els periodistes o a Cuba amb els homosexuals.
Un cop tenim el comunista necessitem la salsa, en aquest cas és la salsa a l’Arrabiatta, coneguda pel seu gust picant i que la podem degustar en qualsevol restaurant de cuina italiana. Com podem barrejar el comunista en qüestió amb la salsa? Doncs fent-lo rabiar.
S’han de donar un seguit de circumstàncies per tal que això succeeixi, i són les que s’han donat a Tarragona durant aquesta campanya electoral. La primera circumstància destacable seria la pobresa de la campanya electoral que ha utilitzat el comunista, amb missatges sense contingut, simples i repetits en diverses poblacions arreu de Catalunya (quina poca originalitat). A més a més, tampoc ha quedat molt afavorit a la fotografia i molta gent a la ciutat comentava la similitud existent entre la seva cara i un pa de pagés.
Un altre ingredient que cal afegir-hi és la pregunta trampa que se li ha de fer per tal de precipitar-lo al parany: Seguidament, se li pregunta si li sembla malament convertir el banc d’Espanya en una mesquita. El cert és que els tarragonins, només en sentir parlar de la possibilitat de convertir un edifici emblemàtic en lloc de culte islàmic no saben si riure o plorar i opten per no votar-lo. Posteriorment es quedarà a la plaça de la Font, a les portes de l’Ajuntament, pensant en la mare del periodista.
El toc final que se li ha de donar al plat té gust magrebí. Hem de trobar un emblemàtic bar de la ciutat on després que el comunista demani una tapa de sípia li ofereixi, en un rampell d'ironia, una altra de cous-cous, tal com explicaven els companys del Saló dels Penjats. D'aquesta manera el comunista abandona el bar i s'aconsegueix un Comunista a l'Arrabiatta "con fundamento".
16 comentaris:
Molt bona recepte, triomfarà!!!!
Que bo, en serio.
Però aquests és dels tipics plats que et donen calagró (acidesa) i es repteixen durant tot el dia....
Però primer l'home hauria de ser comunista... I no crec que ho sigui.
ja he canviat el link al teu nou blog, disculpa el retard!!
Bé, potser no és ben bé comunista perque s'ha hagut d'adaptar al sistema actual però deu simpatitzar bastant amb aquest moviment.
Gràcies per actualitzar el link!
Quina exquisitesa culinaria!
Benvolgut MT,
Iniciativa els verds és un partit partidari de l'economia de mercat amb intervenció de l'Estat. Aquesta tendència és originària en l'economista J.M. Keynes que defensava que calia aprofitar els propis treballadors com a consumidors i, per tant, se'ls havia de millorar la renda. El comunisme defensa que l'economia no ha de ser de mercat sinó de valor, i que s'ha d'arribar a una societat sense classes; no crec que sigui aquesta la idea del senyor Balart, i si ho és, s'equivoca de partit.
Et recomanaria que investiguessis sobre el significat de les paraules, res pot ser utòpic i nefast a la vegada ja que utòpic és el que no existeix en la realitat i en canvi, en poses exemples i els titlles de nefastos.
Els demòcrates teniu l'extranya afició a titllar de no demòcrates als que s'allunyen de vosaltres, al PP, a Batasuna a IC-V. Ningú s'escapa de les urpes de la crítica a canvi de vots.
I si tenim Balart a l'arrabiatta, com deuen estar els teus amics Aregio i Fernández si fins i tot sense IC-V al plenari no són capaços de formar govern.
¿Que tal un capitalista al horno con patatitas?. ¿Alguien cree que el comunismo ha hecho mas daño que el capitalismo?. Si lo tenemos en las narices cada dia.
Òscar-Adrià, estic d’acord amb tu que no s’hauria de titllar a les persones segons la tendència política que té, però precisament és la moda actual sobretot de les forces polítiques autodenominades “progressistes” que són els que es dediquen a remarcar la separació entre dretes i esquerres. I evidentment crec que dins de cada partit hi hauran persones i idees més progressistes i mes conservadores.
Jo interpreto que el post de l’Àlex que és amb to d’ironia vol transmetre al màxim aquest extrem en que s’ha arribat.
Òscar Adrià i anònim:
Bé, el que amb càustica ironia ens diu l'article és que els "demòcrates" d'esquerra que bavegen davant de l'economia intervinguda de Keynes, somien amb la col.lectivització (potser encara inconscientment). Tots ells van riure-li les gracietes a Ceaucescu. Voldria recordar que Carrillo era un gran amic íntim del dictador rumanés i passava temporades a casa seva.
Alguns, amb certa voluntat manipuladora, diuen que el capitalisme també fa molt mal. El millor és que es quantifiquin aquests mals i que es comparin amb els de les esquerres. Si en una època les esquerres eran aferrisades defensores de la il.lustració i del coneixement, que ho segueixin fent i que no a'amparin amb les idiosincràcies multiculturals.
Les coses quan són utòpiqus són irreals però una vegada "provades", la utopia baixa a nivell humà i pot ser qualificada de nefasta. Clar que sempre es pot dir allò de "allò no és el veritable comunisme" (dita habitual en els anyorats del teló d'acer)
jajaja molt bo!
XD. Tot la seva suposada exquisidessa. Aquest plat provoca amb fàcilitat digestions pesades es recomanable si l'assaboriu tenir aprop una bona quantitat de bicarbonat.
El keynessianisme estava molt bé i era el sístema adecuat per fer front a la crisí del 29 i de la recuperació post 2GM i era el mòdel econòmic de les econòmies capitalistes. fins que la crisí del petroli va fer què les solucions que aportava fossin contraproduents. Al anular les seves virtuts a causa de la seu inconvenient la inflació que provoca.
jo! Fa temps vaig entrar i pensava posar un enllaç en el meu blog, no sé que vaig llegir que em va fer desistir. Avui torno i, definitivament, no penjo l'enllaç.
Salut!
Bé, em sap molt de greu que no vulguis posar un enllaç al teu blog però cadascú pensa d'una manera i això no es pot canviar. La veritat és que no tenim massa en comú ideològicament. He visitat el teu blog i tot i no compartir segons quines idees el trobo bastant interessant. És un blog progressista, d'una persona amb la mentalitat oberta, plural, multicultural i tol-lerant. No és un blog conservador filofeixista com aquest que incita al canibalisme practicant receptes amb humans comunistes. Fas bé de no linkarme.
ja li està bé al Balart de perdre la representació municipal, mira tú que voler convertir un edifici emblemàtic en una mesquita. Això millorarà la ciutat? per favor...si algú altre hagues proposat de convertir-lo en una església la gent com Balart i tots els progres haguessin sortit en la seva a manifestar-se pero com que es una mesquita no passa res SABEU QUE LA RELIGIÖ ISLÂMICA PERSEGUEIX ALS HOMOSEXUALS?? (ELS ICONES DEL PROGRESISME) i els mateixos progres volen que es construexin mesquites i temples de religió islàmica, jajaja, és el que tenen els comunistes es contradiuen... si els d'ICV no son comunistes poc els hi falta.
Àlex tens el meu suport. Hi ha gent que es incapaç de distingir una recepte metafòrica a una recepta que incita al canibalisme. Sembla que per molts d'esquerres o ets d'esquerres o ets feixista.
Publica un comentari