La planificació romana

Molt a contra cor haig de reconèixer la meva ignorància pel que fa a molts aspectes de la història tarragonina. Bé, la tarragonina i la que no és tarragonina. Tanmateix passejant l’altre dia per la nostra entranyable ciutat vaig veure un parell de solars on abans havien cases velles: Un al carrer Hernàndez Sanahuja i l’altre a l’avinguda Pau Casals. En els dos solars s’hi veuen treballs de recuperació arqueológica. Tots som conscients de la necessitat de recuperar els tresors i l’arquitectura romana, encara que de vegades aquestes pedres esdevenen mals de cap, mals de ventre i pedres al fetge per a molts propietaris. Quan venen els arqueòlegs i descobreixen alguna cosa ja has begut oli: adéu el projecte de vivendes. Els uns diran que millor, que així hi haurà un especulador menys (l’esquerra “txatxi piruli”) i els altres diran que malgrat que n’obtinguin beneficis, el seu treball reverteix en el ciutadà en veure’s ampliada l’oferta de pisos.

Sigui com sigui el que vaig pensar és el següent: Mira que se n’han fet de pàrkings a Tarragona i mai s’han aturat les obres per haver trobat restes arqueològiques. És evident que els romans ja sabien d’antuvi on haurien de projectar-se i construir-se els aparcaments subterranis de la Tarragona del segle XX i XXI. Aquesta clarividència només pot venir d’un poble intel·ligent com és el romà. Jo mateix em sento ciutadà romà i això em fa sentir cofoi.

Ara que està de moda un programa anomenat Cuarto Milenio crec que s'hauria de tractar aquest fenomen paranormal. Tindríem els experts en nigromància i parapsicologia, ocultistes, futuròlegs i pseudo-científics alternatius provant d’explicar aquest fet tan “paranormal”.

Bé, és "paranormal" o és fruit de la intel-ligència romana?