Anticatalanisme a la carta

En els darrers mesos es comenta que existeix un dèficit d’infraestructures a Catalunya, però aquest no és el problema més important perquè al cap i a la fi és qüestió de diners i de saber-los invertir de forma adequada perquè la història ens diu que sempre en falten i, a més a més, alguns polítics tenen la mà foradada o un reguitzell burocràtic que fa que el resultat final sigui miserable.

Bé, jo no volia parlar d’inversions sinó d’alguns fets que m’han trasbalsat i que són la prova de que l’anticatalanisme “està de moda” (potser mai ha passat de moda). Us presento un esborronant menú anticatalà.

Llegeixo astorat que la Generalitat Valenciana ha multat a Acció Cultural del País Valencià amb 300.000 euros per haver emès televisió (TV3) sense llicència. Engego la ràdio i trobo moltes emissores. Algunes d’elles segur que no les coneix ni la tieta del productor. Engego la tele i veig molts canals que de segur tenen la mateixa llicència que jo, és a dir, cap. Vull dir que si hem de ser legals hem de ser també justos i equitatius i sancionar tots els que ho incumpleixin. El que passa és que la Generalitat Valenciana vol castigar la catalanitat, vol aniquilar el català. Tota la resta tant li fot. De segur que si AlQaeda inaugura un canal televisiu a Castelló el Sr Camps hi assistirà. El que es castiga amb la màxima sanció és la cultura catalana i la nostra llengua.

De segon tenim el plat fort: els sindicats de Renfe i Adif fan vaga. Volen més diners? No! Volen menys hores de feina? No! El que No Volen és pertànyer a Catalunya. No volen ser catalans ni tan sols laboralment. No volen ser dependents de jerarquies catalanes. Ja és hora de que els sindicats es desmaquillin. Anyoren els soviets i el control que feia el comunisme en tota la societat, incloent les cues per a comprar pa. Tant els fa que el ciutadà català pateixi abominables retards, angoixes i desinformació: el que importa és seguir essent centralista. Després de milers d’hores perdudes per la incompetència de Renfe ens regalen encara sis dies més d’inactivitat pel sol fet de sentir-se traslladats. Els sindicats, amb una dosi immensa de cinisme, diuen que és per allò de la solidaritat. Jo ja la voldria la solidaritat: o a Madrid pateixen els mateixos retards i problemes que nosaltres o nosaltres els mateixos trens i carreteres que Madrid. Tal com ho tenim ara és robatori.

Per postres, la federació de futbol ens obsequia amb una altra anècdota que, tal com la crema catalana, ens recrema la notra torrada paciència. Resulta que un partit de costellada entre Catalunya i EEUU causa entre els seus dirigents (i entre el poble espanyol) un mal de ventre incurable. La raó: no volen la marca Catalunya, no volen que Catalunya destaqui, no volen la nostra imatge reflectida més enllà del provincianisme de TV3. Això no passaria si el partit fos Extremadura-USA ni Andalusia-Itàlia. Al contrari, seria recolzat. Recordem l’estatut: ens van massacrar tant des del PP com del PSOE i la caverna mediàtica va carregar amb tota l’artilleria.

El que més em preocupa és quina serà la propera càrrega, la propera disbauxa, el proper enrenou. Existeix un ideal: valencianitzar o murcianitzar Catalunya i per a aconseguir-ho tot s’hi val.

Missatge enviat a Millorem Tarragona per Artur