Del Fortí: Ara és el moment, Alcalde...

Ara és el moment, Alcalde, de posar tota la llenya al foc. Ara és l’hora de saber “wich side are you on” (de quin costat esteu) seguint la canço de Bob Dylan. Els tarragonins volem una conducta ferma, un posicionament sòlid de defensa democràtica d’allò que volem. Estem tips dels legalistes, dels constitucionalistes, dels seguidors i apologistes del reglament, enamorats del decret i hipnotitzats per la magrejada paraula “llei”.

No volem un govern seguidista, caní: el volem felí. No volem un alcalde “legalista”, per a això ja tenim milions de funcionaris, dignes de la millor enciclopèdia de la burocràcia ibèrica. No ens agraden els alcaldes que no estimen el que estimem els tarragonins. No volem governants que, tal com en èpoques no democràtiques, eren simples peons del règim, engranatges humans del “Fuero de los Españoles”, intermediaris de la llarga ombra del franquisme....

Del senyor Ballesteros esperem una acció contundent: volem veure el nostre alcalde davant les excavadores, denunciant, i si s’escau davant del màxim tribunal europeu, la patètica sentència esperonada per les enveges i maquinacions polítiques d’un parell de persones. Volem un Ballesteros lluitador. Clar que per ser un lluitador cal lluitar. Cal prendre decisions, cal, a contra-cor, apartar els que volen moure els fils de l’alcalde i de l’Ajuntament, cal trencar el dogall del partit, cal ser lliure: cal pensar en Tarragona.

Ara és el moment, alcalde: Ara ja no estem en campanya electoral. Ara no tot és bonic i tendre. Ara no tot són flors i violes sinó que les flors i les violes s’han marcit. Manar és decidir, manar és actuar i cal actuar amb fermesa davant l’enderrocament d’un restaurant estimat que forma ja part de la Tarragona que volem. Manar és evitar que el Fortí esdevingui un escorxador humà, una deixalleria de drogadiccions, un abocador de fracassos familiars amanit amb xeringues i delinqüents.

L’alcaldia no és el partit. L’ajuntament no és el partit. Val a dir que ara, i ho entenem, és també el moment de retribuir els favors fets, els sacrificis, l’abnegació d’alguns militants. La pinya socialista esperava aquest triomf però els que van fent el castell i escalen posicions han de fer nòmines i satisfer aquesta fam electoral, aquesta luxúria política. Ho entenem, sí. Entenem també que el govern municipal s’ha de moure. També això va pel senyor De Los Ríos: on està la nova forma de governar?: No em diran que és allò de “respectar les sentències judicials...”, tan trillat i tan poc original. Si és així, aniré a viure a Reus: serà com viatjar al passat, seré un súbdit del Kremlin reusenc, i ho faré perquè estaré avergonyit dels polítics tarragonins, especialment dels que manen, però també dels qui em representen.

I quan l’esquadra destructora arribi davant el Fortí: on mirarà el nostre alcalde? Xiularà mentre l’enderroquen? Mirarà cap el partit mentre la pols, els pedrots i enderrocs s’amunteguen davant del que fou un lloc de trobada gatronòmica? Potser sí que en aquell moment sortirà de dins seu el millor Ballesteros. Potser sortirà el Nadal que tots els polítics porten dins. Si fos així, Ballesteros no cauria mai més en el costat obscur i gaudiria de la “força”, del costat lluminós de la defensa dels valors tarragonins. Sempre trobarem un Dark Vader intervencionista, escrupulosament legalista i molt poc democràtic i és per aquest motiu que necessitem un alcalde “Luke Skywalker”.

Missatge enviat per a Millorem Tarragona per Artur