En resposta a Joan Miquel Carrillo sobre els valors tarragonins

En una atrevida classificació maniquea afirmes o dónes per entès que l’article pertany al “tarragonisme cutre”. He buscat en la “Història de les Ideologies” aquesta curiosa afiliació i no n’he trobat referència. A més, la paraula “cutre” té un caire de menyspreu perquè, potser subtilment i de forma involuntària (no sóc malpensat) s’afirma la inferioritat dels els que no pensen com tú. El nom de les coses és la definició semàntica del concepte i això és aristotèl.lic: tú poses un nom que menysprea la idea. Seria interessant que qualifiquessis la visita del Rei a Ceuta; potser allò de tanta bandera espanyola, tanta alegria i amor a la ciutat se’n diria “ceutisme caspós o cutre” (ai no, que en diuen “normalitat” segons C’s)

Pel que fa referència a l’aplicació de la llei, estic amb tú: sempre és relativa. Però sempre tot és relatiu i el relativisme absolut esdevé escepticisme, és a dir, túnnel sense sortida –i tú hi entens de túnnels-. A tal fi caldria llegir la gran liberal que fou Ayn Rand. També recordant Hayek (premi Nobel) diria que prendre la llei formalment no és estat de dret.

En la teva obsessiva fal.lera de posar noms a les idees, en treus una de nova que en dius “mallolisme” i de la qual jo tampoc en tenia referència. Potser que comencis a fer el millor compendi de les ideologies del Camp de Tarragona. Per cert, noto a faltar el “ballesterismo” i altres afinitats. També segueixes informant, potser en forma d’al.lucionacions, de no sé quina uniformitat. Suposo que les consignes d’algun partit del que et sents proper parla d’aquesta fet imaginari, com els molins de vent que veia Don Quijote, però estimar la ciutat de Tarragona no és uniformisme ni “pensament únic”. Tú pots odiar-la o pots ser indiferent o pots estimar-la d’altra forma. Que algunes persones demanem l’acció i la resposta del Sr Alcalde, que alguns demanem que no faci seguidisme político-legal, no implica que t’obligui ningú a pensar com ho faig jo. Per tant, o veus visions, o existeix dislèxia o bé hi ha indicis de certa paranoia socio-politica (de “bon rotllo” que en diuen ara els joves...)

Si li expliques als familiars de la darrera dona assassinada pel seu company sentimental que la justícia i la llei donen protecció a les dones que pateixen aquesta violència, probablement rebis un bon carxot. És una obivetat dir que dependrà de l’Ajuntament la neteja d’aquest espai, però caldrà que preguntis a les persones de més edat què i com era aquella zona quan no hi havia el restaurant: era l’abocador ciutadà. Ja veig que algunes de les llicències literàries de l’article no t’han agradat. Bé, tot és susceptible de millorar o empitjorar.

Ja que fas servir molt el terme “mallolista” i que podem dir que ja gaudim d’una correcta comunicació telemàtica, divergent, però dins del respecte, agrairia que no em qualifiquessis de mallolista ni insinuis cap vinculació a res similar. Jo mateix no he parlat ni de “riverisme”, ni de “boadellisme” com a corrent ideològic relatiu al teu pensament o proper a les teves idees. No podràs negar que això és una justa demanda.

Has de reconèixer, però, que l’article ha despertat en tú mateix el “Nadal” que portes dins: t’has sulfurat perquè he apel.lat a sentiments. Fixa’t, quina curiositat.. Suposo que tú ets dels que penses que parlar de valors és una mica perillós, i com exemple ens parles del comunisme i del nazisme. També el liberalisme ens dóna valors, la il.lustració i l’humanisme.; també les religions comuniquen valors i tant l’Islam com el catolicisme o el budisme dónen valors. Parlar de valors és important. És obvi que no hi ha “valors tarragonins”, clar que no! De totes formes, estimar el teu entorn, la fauna i flora del teu territori implica tenir valors. Estimar la teva ciutat és un valor, perquè vols el millor pel teu entorn i en aquest cas, com en d’altres, ètica i estètica poden anar de la maneta. Com a exemple de valors que en dius “cutres” et posaré a l’Oriana Fallaci que, després de veure uns individus ocupant un espai cedit per l’Ajuntament de Florència (tot legal), aprofitaven per orinar-se i defecar al costat de relíquies arquitectòniques i artístiques molt seves, molt properes, molt estimades, va orquestar una campanya per fer fora aquesta gent. Ella va voler “salvaguardar” allò que era important per a ella, i era Florència. Va posar Florència i l’art per davant de la solidaritat. Bé, són valors: tú probablement estaries a l’altra banda, als que posarien primer la solidaritat a costa dels orins i excrements en el baptisteri (és un constructo hipotètic). L’Orian Fallaci, exemple d’incorrecció política, va lluitar sempre contra tots els feixismes: nazisme i comunisme inclosos. Defensar el que és seu, el que considera seu, és “demagògic, feixista, neonazi, i nacioanalista i, sobre tot, perillós?, tal com insunues: Doncs no!. Defensar el que creiem important és el que hem de fer i la política, el diàleg, la discussió dins la correcció i el respecte, està per a això.

Aprofitant doncs aquest pseudo-companyerisme telemàtic, et voldria fer una pregunta, Joan Miquel: sé que no t’agrada que l’Ajuntament financiï el Nàstic. Jo no sóc el que ara en diuen “futbolero”, però voldria saber la teva sincera i metropolitànica opinió: què penses de que l’Estat subvencioni, de forma multimilionària la selecció espanyola?

Artur