La cultura tarragonina. El canvi d’estil.

Adam Manyé també vol millorar culturalment la nostra ciutat i els pobles de la contrada. En una entrevista al diari “Més Tarragona” el Sr Manyé ens explica els eixos de la seva política territorial en l’àmbit cultural.

De les seves respostes en podem extreure les següents conclusions: Es reestructura el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, es re-funcionalitza, es constuteix el Consell Local de Patrimoni i s’està treballant en el Centre de Creació i Pensament Contemporani. Bé això com a novetats. Pel que fa a les activitats purament culturals el departament seguirà subvencionant als “escollits”, ésa dir, als artistes, músics i escriptors que entrin dins del “canon” republicà. Dic això del cànon republicà perquè Cultura depèn d’ERC I és obvi que la línia a seguir vindrà donada pel “carod-rovirisme”.

El delegat ens diu que és una “bona notícia” la constitució del Consell del Patrimoni. Francament, només hi veig, en totes les propostes, un desembarc de funcionaris del “Politburó”, una estratègia del Kremlin republicà. Veiem que la majoria de “novetats” són redistribució de càrrecs, comissions, consells i comités. El toc de progressisme “guai” ve donat pel Centre de Creació i Pensament. M’ha deixat bocabadat. En aquest centre els artistes, músics, escriptors, i fins i tot els filòsofs, aniran a pensar i aprendran a crear. Clar que per porta a terme això farà falta gent preparada i de segur que els del partit ho són els que més. Abans de fer res cal organitzar-se, cal dissenyar, crear estructures jeràrquiques i, molt a contra-cor, dietes, desplaçaments, viatges culturals a regions remotes, trobades multiculturals en països llunyans, i tanta i tanta feina....

Hem de reconèixer l’eficàcia programada en el departament de Cultura. Després de tot això es planteja la possibilitat de fer un teatre a Tarragona amb sintonia i el vist-i-plau de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament. Puc aconsellar la creació d’una comissió pont que estableixi els punts d’enllaç i de coincidència entre les dues administracions.

La meva pregunta és: Tindrem els tarragonins més actes culturals? Podrem assistir a més obres de teatre? Ens agradarà llegir més del que ho fem? Coneixerem les clàssics? Cal que anem al Liceu per veure òpera? Escoltarem jazz?. I una qüestió cabdal: Seguirem tenint aquesta biblioteca? Una ciutat com Tarragona té la mateixa biblioteca que la que tenia en els anys seixanta, llavors comandada per un gran falangista anomenat “el Conde”. La resposta prevista: Sí!. Tarragona seguirà patint de la mateixa xifra de llibres que venia patint en els darrers anys. Ampliar la biblioteca? No!, calen moltes i moltes comissions.... Mireu, el Banc d’Espanya seran oficines, curulles de funcionaris, que faran “coses que interessen la gent”, la Tabacalera tindrà com a destí probable més burocràcia kafkiana, tota ella destinada als ciutadans i la seva felicitat. Ai, sí que en són de generosos amb nosaltres....

Per cert, m’ha semblat que la Delegació de Cultura de la Generalitat, al carrer Major, inclou una escala de cargol per a pujar al segon pis. Tinc la intuició de que les escales de cargol només poden utilitzar-se en els llocs de treball si són de servei. Clar que Cultura fa un servei als ciutadans i nosaltres, com a bons ciutadans, som considerats treballadors i usuaris de la cultura, i com a tals podem utilitzar les escales de servei.
Abreujant: menys funcionaris, menys comissions i més llibres, concerts i obres teatrals.