Comunista a l'arrabiatta

El senyor Aregio ens va obsequiar el dia de Sant Jordi amb un llibre titulat “Plats a taula” en el qual ens explicava com cuinar una sèrie de plats. A mi no m’agradaria ser menys i em plauria explicar un plat que s’ha cuinat recentment a la nostra ciutat. El plat es titula “Comunista a l’Arrabiatta” i s’han d’aconseguir bastants ingredients per tenir-lo enllestit, ja que no és de fàcil preparació.

Primer necessitem un comunista. Un individu amb tesis marxistes o stalinistes, en definitiva, dictatorials; però que alhora, en nom d’un progressisme no incompatible amb aquestes tesis, sigui el primer en reclamar les llibertats de diferents col-lectius. El comunista és sovint un ésser incoherent en sí mateix, una persona que ha idealitzat un sistema polític nefast i utòpic, que mai s’ha pogut portar a terme per culpa dels seus dirigents i que persegueix tothom qui discrepa o n’està en contra. Un exemple és el que passa a Xina amb els periodistes o a Cuba amb els homosexuals.

Un cop tenim el comunista necessitem la salsa, en aquest cas és la salsa a l’Arrabiatta, coneguda pel seu gust picant i que la podem degustar en qualsevol restaurant de cuina italiana. Com podem barrejar el comunista en qüestió amb la salsa? Doncs fent-lo rabiar.

S’han de donar un seguit de circumstàncies per tal que això succeeixi, i són les que s’han donat a Tarragona durant aquesta campanya electoral. La primera circumstància destacable seria la pobresa de la campanya electoral que ha utilitzat el comunista, amb missatges sense contingut, simples i repetits en diverses poblacions arreu de Catalunya (quina poca originalitat). A més a més, tampoc ha quedat molt afavorit a la fotografia i molta gent a la ciutat comentava la similitud existent entre la seva cara i un pa de pagés.

Un altre ingredient que cal afegir-hi és la pregunta trampa que se li ha de fer per tal de precipitar-lo al parany: Seguidament, se li pregunta si li sembla malament convertir el banc d’Espanya en una mesquita. El cert és que els tarragonins, només en sentir parlar de la possibilitat de convertir un edifici emblemàtic en lloc de culte islàmic no saben si riure o plorar i opten per no votar-lo. Posteriorment es quedarà a la plaça de la Font, a les portes de l’Ajuntament, pensant en la mare del periodista.

El toc final que se li ha de donar al plat té gust magrebí. Hem de trobar un emblemàtic bar de la ciutat on després que el comunista demani una tapa de sípia li ofereixi, en un rampell d'ironia, una altra de cous-cous, tal com explicaven els companys del Saló dels Penjats. D'aquesta manera el comunista abandona el bar i s'aconsegueix un Comunista a l'Arrabiatta "con fundamento".

La nova manera de governar

El senyor Sergi de los Ríos ens explica en un article del Diari de Tarragona que es governarà de forma diferent, basant-se en la confiança mútua i el diàleg. Ens diu, carrinclonament, que aquest diàleg l’estendrà als tarragonins, als agents socials i econòmics i fins i tot a l’oposició. Li recordarem al Sr De los Ríos això. També li haurem de demanar que ens expliqui com es fa aquesta “nova forma”. El jovenívol independentista de segur que intueix que els tarragonins volem “fets i no paraules”.
En el mateix article ens diu que amb ells, amb el bipartit, Tarragona farà un gran salt endavant i que esdevindrà una autèntica capital catalana del segle XXI. Repetim: ens ha de dir com ho farà. Aquest salt diu que serà endavant però sovint els que salten al buit acaben esclafant-se en un futur més aviat sanguinolent.
Ens afirma també que l’anterior consistori posava els interessos de partit damunt dels de la ciutat. Ui, em sembla que mai havia escoltat aquesta frase. Senyor de los Rios: sigui més creatiu en atacar els adversaris. En primer lloc caldrà que aporti proves documentals o qualsevol informació contrastada que doni suport a la seva afirmació. Ja sabem que la majoria de polítics suspenen en “mètode científic i en argumentació lògica i contrastada” quan aconsegueixen cadires i jerarquia però això no és raó per a no satisfer els requeriments intel.lectuals mínims dels ciutadans: Ja sap, “fets i no paraules”.
Seguidament en Sergi ens parla del progrés. I dic en Sergi, tutejant-lo, perquè és un home d’esquerres, deslligat dels vincles del passat opressor. De les seves paraules sembla concloure’s que els votants de partits no inclosos en el pacte bipartit de progrés són ciutadans ancorats en el passat, delerosos de tornar a l’edat mitjana i assedegats de l’esclavatge i dels règims feudals. Home, Sergi, que aquest discurset és ranci i caducat. Ens hauràs de definir “progrés” perquè de segur que ni els teus socis de govern estarien d’acord en definir aquesta paraula que porta tants mals de cap a uns i tants vots a d’altres. Parlar de progrés i progressisme potser ven en alguns espais, d’acord, però socialment la parauleta ja està desgastada. El que ens has de dir és què faràs: Què enten per cultura Sergi de los Ríos?: una obra de Molière o bé un concert de rock? Sancionarà aquesta nova forma de governar els que deixin anar els seus fluids corporals al carrer? Perseguireu les tifes canines i les humanes? Esborrareu les pintades “Israel estat feixista”? Modificareu els ninotets dels semàfors seguint la llei de la paritat? (meitat i ninotet home parat i dona caminant i l’altra meitat dels semàfors amb ninotet dona parada i home caminant) Què fareu amb els sorolls i el descans dels veïns? Incrementareu els impostos? Tindrem una millor biblioteca? (i ja m’és igual on la feu) Quines mesures per a reduir la delinqüència es poden derivar del diàleg i la mútua confiança?
Finalment fas una pinzellada al caràcter nacional d’ERC. No sé com es pot materialitzar a Tarragona aquest fet. No crec que el diàleg i l’entesa amb els socialistes us permeti “treure pit nacional” perquè cal recordar que una bona part dels seus electors no estan en la vostra línia, però heus aquí que la nova manera de governar amb diàleg resoldrà aquesta divergència.
Sort, perquè la necessitaràs. Els d'ERC, que ara us feu dir Esquerra (heu perdut la R i la C) heu patit ja la patada i l'acomiadament quan no teníeu la mateixa idea d'estatut que els socialistes. Per sort vau deixar de banda la dignitat de partit i vau primar els interessos de la nació catalana: heu perdonat els qui us van ofendre i heu pactat novament, de formada dialogada i confiada amb ells. Que els Deus us siguin favorables. Veure que l'escalfor del poder, de la cadira i del restaurant de cinc forquilles té tirada, agrada i de vegades esclavitza (potser dialogadament, però esclavitza).

El conseller Nadal es compromet a reactivar el projecte de la façana marítima

Joaquim Nadal, el conseller de política territorial i obres públiques ha mostrat el seu compromís per reactivar el projecte de la façana marítima de Tarragona. Segons ha dit el conseller, té previst entrevistar-se amb Ballesteros a principis de juliol per tractar el tema.
No deixa de ser curiós que després de la victòria electoral del PSC, ara que hi ha el mateix color polític a l'Ajuntament i a la Generalitat comencin les bones intencions per part d'aquesta en un projecte en el que mai s'han interessat quan a l'Ajuntament ha governat CiU-PP.
La Generalitat ha estat posant pals a les rodes en aquest i en d'altres projectes com el de les piscines Sant Jordi per interessos electorals, què volia dir Ballesteros quan deia que desbloquejaria el projecte de la façana marítima en uns mesos? estava admetent que s'estava bloquejant o, si més no, que la Generalitat no tenia massa pressa en parlar del tema i és per això que l'Ajuntament no rebia respostes.
Ara per sort, tot és diferent. Tant el PSC com Esquerra estan presents a l'Ajuntament i a la Generalitat i, si més no, començaran les negociacions. No confio massa en la capacitat negociadora de Ballesteros però de ben segur que no es toparan amb tantes traves com se'n va trobar l'Ajuntament de l'alcalde Nadal. Tot i així, no crec que les negociacions arribin massa lluny, haurem de veure que passa en un futur però dona la sensació que es tracta d'una reunió més pensada per la premsa que per la ciutat.
Com a tarragoní que soc, espero que s'arribi a un acord amb aquest tema i poder gaudir d'una ciutat transformada amb la nova façana marítima. No és un projecte que el trobi prioritari per la ciutat però serà un canvi espectacular i segur que valdrà la pena.

Promeses electorals

Ens deia el nostre alcalde que vol una Tarragona més sostenible i sense barreres arquitectòniques. Pel que fa a la sostenibilitat crec que no és de rebut pensar que el nostre ajuntament pot fer res per a reduir la despesa energètica i diferir l'escalfament del planeta. Dubto que la meravellosa proposta de la Generalitat, que no és més que un consell propagandístic de les empreses subministradores, ni tan sols redueixi la factura de Fecsa del nostre estimat ajuntament. Haurem de demanar visites als funcionaris, polítics i tècnics per mesurar la temperatura ambient dels seus aparells d'aire condicionat.
Potser per sostenible ens vol esperonar a investigar l'Hidrògen com a energia alternativa. D'acord, la proposta és captivadora però és buida perquè l'Ajuntament només hi pot posar una comissió o un grup de treball (que és el que vol). Serà Tarragona sostenible si fan carrils bici? La ciutadania suportarà que jo vagi en bicicleta? En tinc els meus dubtes. Fins ara quan vaig en bici per Tarragona haig d'estar disculpant-me constantment: sóc un estorb i m'ho recorden tocant els clàxons.
Seguim: tindrem bici-taxis com a Londres? No és cap mala idea. Vam estar veient que part de la seva campanya es centrava en un bici-taxi ballesteril que aparcava als "despullats". Potser el problema dels taxis i la Secuita s'acabaria si en sortir de l'Ave ens trobem uns bici-taxis, gairebé com si arribéssim a Nova-Delhi o a Picadilly Circus. Que metroplitana sería Tarragona!

Anem per les barreres: recentment es va fer una exposició al pati de Jaume I on es detallaven els llocs més problemàtics per accedir en cadira de rodes i els que estaven més ben habilitats, gràcies a aquesta exposició es pot determinar quins son els llocs de més difícil accés i arreglar-los . Probablement són voreres, passos de peatons, alguna escala d'algun establiment públic o administratiu... Tot això està molt bé però la inversió per a solventar-ho és relativament minsa. En el fons el que Ballesteros fa és canviar de cadira i pujar de categoria. Tal com passa en algunes empreses, règims o societats, tot acaba sent "más de los mismo". No és que siguin "los mismos perros con distintos collares" sino "distintos perros con los mismos programas". El Sr Ballesteros acabarà fent el que va començar l'alcalde Nadal i no va poder seguir l'Aregio. Començarà Terres Cavades, trucarà a les portes d'altres administracions pel tema "Façana marítima" i no rebrà respostes ( o potser si) perquè ara el color de l'Ajuntament és el mateix que el de la Generalitat i el del Govern Central i potser ara electoralment convingui a la Generalitat començar a plantejar seriosament els projectes de Tarragona.

Li desitgem que treballi tant com pugui per la ciutat, Sr Ballesteros, però li preguem que el nostre ajuntament és de tots i no volem acabar com el de Reus, que és una família siciliana, un lobby socialista i una stassi en miniatura.

Ballesteros, el nou alcalde

Avui mateix el Diari de Tarragona ens parlava de les propostes del nou alcalde. La proposta de convertir el parc de les granotes en un jardí romà és interessant, divertit i alhora irrellevant i indiferent a les necessitats de Tarragona ciutat.
Bé, deixant de banda aquesta lleugera arbitrarietat demagògica, que podríem perdonar al novell batlle si és que accedís per primera vegada a l'arena municipal però que no ho fem perquè durant gairebé vint anys ha escalfat cadira en aquesta Administració Municipal, anirem a comentar les seves "grans propostes":
Segons el titular del diari el recent nou-votat vol una Tarragona "més cohesionada, mès equilibrada, amb barris més dignes, amb serveis de més qualitat, més sostenible, sense barreres arquitectòniques, més participativa i més respectuosa"; també, abreujant, ens diu que serà més "social i més oberta" (això d'oberta ja ho deia en campanya).
Anem a pams: És Tarragona una ciutat mancada de cohesió? Què enten per cohesió l'alcalde? Potser fa referència a que els nouvinguts de les terres que resen mirant a orient no estan prou integrats i cal que aprenguin la nostra llengua i els nostres costums. Si és així, endavant. Si això vol dir que cal una mesquita a la Rambla a fi i efecte de cohesionar-nos, anem malament.
Existeixen desequilibris a Tarragona? Evidentment que sí però creiem que l'Ajuntament ha de governar i és aquesta és la única funció. Si els socialistes entenen que governar és esdevenir una ONG municipal em nego a formar part de la ciutadania tarragonina. El Sr Ballesteros ens haurà d'explicar com vol combatre les desigualtats si els Ajuntaments, immenses bosses salarials de funcionaris, ja tenen prou feina per a arribar a final de mes i pagar els sous. Ah, ja recordo: augmentant els impostos i amb aquests diners crear noves comissions i grups de treball que estudiaran les desiguialtats i seran una font d'ingressos, per les dietes rebudes, d'aportació econòmica al partit.
Pel que fa a la millora de la dignitat dels barris, no podem estar en desacord però recordant que sempre és el "com" i el "què" es farà el que mana. Tampoc ens diu res d'això. Acabo pensant que tot un reguitzell de paraules buides poden omplir titulars de diaris i un parell de planes de l'edició dominical.
En referència a la voluntat d'incrementar la qualitat dels serveis potser caldria dir que portant vint anys en l'administració i la política, poc pot parlar de qualitat. Potser caldria, primer, saber si es fa un determinat servei als ciutadans, poso per cas, la policia. Li recordaria també que una ciutat on la gent, transgressors i rebels esperonats pels propis partits progres i babaus, micciona i vomita arreu no és una ciutat amb "serveis". Posats a posar serveis, comenci pels més bàsics: els seveis (WC...) públics. També és important que la ciutat oberta que vol l'alcalde tingui en compte que les escopinades i actes anti-higiènics no són qualitat i transmeten enfermetats. Clar que cal ser multiculturals i potser acabarem defecant pel carrer com passa a la Índia.
Finalment, quan ens parla de ciutat oberta, jo desitjo de tot cor que no es refereixi a ser una ciutat "oberta de cames", no fos cas que ens vagin violant dia rera dia.
Acabo: si l'Ajuntament és social, com la Generalitat i el Zapatero's government, ens plouran impostos, impostos, amiguets, comissions, més comissions i, si s'escau, estudis per veure si els ciutadans són feliços, són oberts o si són regulars en les seves deposicions.
Benvingut, Sr Alcalde.
Artur.

Manipulació informativa en el conflicte Palestina-Israel

Després de la campanya electoral i cercant un racó pel descans desrprés de tanta batalla política voldria comentar el tema de la manipulació informativa que pateix el que en diuen el “conflicte entre Israel i Palestina”.
Això ve al cas perquè he vist que la Generalitat, amb diners de tots, organitza una campanya que porta per títol “Benvinguda Palestina”. També a Tarragona un grup dels que treballen per la pau ha fet unes jornades similars en les que la ens “informen” dels seixanta anys d’aparheit i dels quaranta d’ocupació de l’exèrcit israelià. En fi, res d’estrany si tenim en compte que Tarragona té pintades pels carrers on ens diuen que Israel és un estat feixista.
M’agradaria recordar que des de la creació de l’Estat d’Israel (per cert, el primer en felicitar-los va ser la URSS) fins pràcticament a meitats dels seixanta, va existir un idil.li, tal com diu el Francesc-Marc Àlvaro, entre la progressia europea i Israel. Després el panorama polític internacional va canviar. A partir d’aquell moment i adobat amb la crisi energética dels setanta, el bloc soviètic va apostar pel món àrab i en quedar orfe Israel de la paternitat europea va haver de cercar refugi en els EEUU. Aquesta unió va condicionar la satanització constant que pateix la ciutadania israeliana.
Tornant als mitjans de comunicació europeus veiem que tant de forma subtil com de manera directa, la informació que ens arriba sobre Israel sempre està manipulada. Aquesta manipulació és patent quan ens diuen “altre cop Israel ataca Gaza i provoca morts de civils...”, quan fan referència a atemptats ens parlen “d’insurgents”, “rebels”, “resistents”... i quan un terrorista s’ha fet esclatar dins d’un autobús ens parlen de “màrtirs”. Curiosament no coneixem mai ni noms ni cognoms de víctimes israelines (són anònimes) i tanmateix el terrorista suicida se’ns dóna a conèixer, es parla amb la mare i se’ns explica el bona persona que era.
Aquesta manipulació pot arribar a extrems increïbles. Els aldarulls amb trets tan habituals que veiem a les pantalles televisives són, de vegades, produïts i interpretats segons un guió cinematrogràfic per exemple: http://video.google.es/videoplay?docid=7004906034977722372&q=israel

http://video.google.com/videoplay?docid=96123012099889169&hl=es

Trobo que moltes televisions son extremadament tendencioses quan parlen del tema palestí i crec que els nostres polítics ens haurien d'informar amb veracitat i no fer servir la sang i la por d'altres indrets pels seus beneficis electorals.

Sobre el POUM

Recentmentment he pogut llegir a la premsa tot l'enrenou que s'ha montat en referència a les futures expropiacions que hi haurien en el POUM que es va aprovar inicialment fa unes setmanes. El PSC i Esquerra van dir que aquest fet era una prova més de que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal s'havia fet a corre-cuita i les associacions vehinals estan demanant explicacions al alcalde (que és l'encarregat de fer-lo).

Un Pla d'aquestes característiques determina les picellades del que serà la ciutat en un futur, es tracta d'un full de ruta però no s'ha de complir a "rajatabla", a més, no oblidem que tansols es va fer l'aprovació inicial, perfectament modificable en un futur segons les necesitats dels vehins afectats però tot i així els partits de l'oposició van votar-hi en contra. La premsa ha contribuït a crear un alarmisme que trobo completament innecesari, les expropiacions no es farien d'un dia per un altre (si s'arriben a fer), és un procés llarg i perfectament modificable però l'alarmisme ajuda a vendre més diaris. S'ha criticat molt aquest POUM però com he dit moltes vegades jo crec que s'ha fet bé i es seguirà fent bé, la prova és el mateix Ballesteros que abans de les eleccions deia que aturaria el POUM i ara, un cop guanyades, diu que és un element indispensable per al futur de la ciutat.