A Catalunya no hi cap tothom

Avui anant pel carrer he vist un cartell de la campanya electoral de Convergència i Unió en la que parlava sense cap mena de tabú del tema de la immigració. La frase era la següent: "La gent no marxa per ganes, marxa per gana, però a Catalunya no hi cap tothom".

Duran i Lleida no se'n ha amagat i mai ha tractat la immigració com un tema tabú, contràriament al que han fet altres formacions polítiques que no en volen parlar. Tots recordem fa relativament poc l'enfrontament que va tenir amb una dona musulmana que es queixava que no podia treballar tapada amb el mocador, al programa "Tengo una pregunta para usted". Tot i així l'eslògan electoral pot semblar molt xocant, és més, he llegit bastantes crítiques de gent que el titlla de feixista, però és bastant habitual que et titllin de feixista si no tens un posicionament massa conformista sobre el tema de la immigració.

El posicionament de Duran i Lleida ha estat clar des d'un principi, i això no se li pot retreure, ha parlat clar i català sobre aquest tema, s'ha mullat, cosa que encara no ha fet cap altra formació política amb un mínim de representació i ho trobo molt positiu. Altres partits s'ompliran la boca durant la campanya amb paraules boniques com tolerància, respecte, multiculturalitat mentres procuren silenciar la premsa quan es deporten immigrants com sacs d'avellanes. D'això se'n diria hipocresia i, tot i que és habitual en tota la classe política, en algunes formacions n'hi ha més que en d'altres. Malauradament aquests partits políticament correctes no acostumen a ser titllats de feixistes, bàsicament perque no tenen cap mena de posicionament sobre el tema, l'esquiven i, en cas que se'n parli, ho fan empran els mots dels que he parlat anteriorment.

Hi ha molta gent que pensa com Duran i Lleida però no volen dir-ho pel que diràn, perquè no volen ser titllats pel sector progre de feixistes però tard o d'hora se'n haurà de parlar d'aquest tema, per tant, aplaudeixo la valentia de Duran i Lleida i espero que s'iniciï un debat entre les diferents formacions per tractar seriosament aquest tema.

El que passa aquí no passa enlloc

Tot i no ser responsable ni col·laborador fix de Millorem Tarragona, en ares de la pluralitat se m’hi deixa escriure. No és el primer cop i espero no avorrir massa. Voldria ensenyar-vos alguna troballa feta ahir per internet. Es tracta de la imatge que apareix aquí sobre, treta d’un blog consignat al peu de pàgina, que fa propaganda en diversos àmbits de la política i la vida pública amb l’objectiu, per dir-ho finament, de vindicar el dret de sentir una pàtria espanyola a tots els seus confins, amb la conseqüència de cagar-se i bastant en tot allò que emana de l’òrbita catalanista. No entraré en profusió en matèria. No començaré a somicar i lamentar com ens odien els de fora de Catalunya –o els espanyolistes-, de com n’és d’ignorant el nacionalisme espanyol, i tota aquesta cantarella de sempre. No, perquè això seria per molts una mena d’autocomplaença immerescuda i encaminada a la falta d’autocrítica. Que no pretengui aquesta foto ser una arma llencívola per mostrar la faceta més dèbil i patètica del presumpte adversari. No m’agraden els discursos fàcils ni les solucions màgiques a tot. Però mireu la foto. També ens mereixem riure una mica. És que té collons, eh? És molt gros això! I el més fort és que potser és veritat. Ja els ho preguntaré, als meus amics de Nàpols, de Dijon o de Ratisbona, si els multen per escriure en una llengua que no sigui català. Realment tenen raó els que diuen que el què passa a Catalunya no passa enlloc...

Foto extreta de: http://www.mitocatalan.blogspot.com

Marc Nadal - 1143632

L'aventura Pau Casals

M'agradaria alertar als tarragonins i a la gent en general que pugui passar per l'avinguda Pau Casals dels riscs que comporta atravessar aquest carrer si no es va ben equipat.

Per començar farem una introducció sobre la ubicació d'aquesta avinguda. És tracta d'un carrer de tres carrils d'un únic sentit que va des de la font del centenari fins l'avinguda Maria Cristina, es troba a una zona molt cèntrica de la ciutat, en aquest carrer s'hi troben edificis tant emblemàtics com la Cambra de Comerç, l'edifici d'Ematsa (on per cert, s'ha substituit una font d'aigua per un jardí amb plantes podrides), també s'hi troben els Jardins del Banc d'Espanya i des de fa uns anys una parada d'autobusos. Si mirem de passar pel carrer ens trobarem que les voreres, a part de ser força antigues, estan molt deteriorades, repletes de clots, esfondraments, cagarades de colom, que converteixen un passeig plaent en tota una aventura per amants al senderisme. A la part superior veureu una fotografia per tal que us feu una idea de l'estat en que es troba aquest nefast paviment.

Si no trobeu prou arriscada aquesta aventura, si passeu per aquest carrer un divendres o dissabte a la nit, podreu gaudir d'un escenari d'allò més encisador: Gent d'una edat avançada vomitant a les portes d'una discoteca i a la vegada, podreu escoltar els crits guturals d'aquest energuemens o disfrutar d'un espectacle tan primitiu com pot ser una baralla entre dos borratxos.

No massa lluny, les bafarades pestilents de la gent que surt d'un bar proper, barrejat amb els crits de les femelles en zel esperant els mascles és un regal afegit a l'aventura d'aquest carrer. Val a dir que l'origen d'aquest darrer espectacle és un establiment que no té per costum complir l'horari establert legalment, però entenem que l'administració no sancioni aquest establiment perque és un lloc multicultural i és políticament incorrecte posar-lo en entredit. Com també ho és posar en entredit els negocis que a dintre d'aquest bar s'hi puguin realitzar.

Si heu de passar per aquest carrer, us recomano que porteu calçat esporiu, taps per les orelles i mascareta facial per evitar la olor d'orins i vòmits.