Engego la televisió i veig a Na Begoña Flora explicant que, malgrat que Lleida digui no a l’aportació d’aigua a Barcelona, igualant la negativa gironina, el “Batllesteros” vol que, per catalanisme (?) i solidaritat els tarragonins ens arrisquem a no poder-nos dutxar a l’estiu o a beure aigua salinitzada. Això és un expoli hídric maquillat de super-solidaritat-catalanista ballesteril. Bé, pel que sembla el nostre govern municipal és el més solidari dels solidaris amb els ciutadans de Barcelona.
És interessant i molt curiós veure que la zona més seca de Catalunya, és a dir, Tarragona, on els aqüífers han estat sobre-explotats, és la que donarà gentilment, junt amb Marsella, aigua a Barcelona. Les nostres reserves d’aigua responen a la necessitat de cubrir els dèficits que es poden tenir si l’aigua de l’Ebre, dels canals, pateix una contaminació i no pot utilitzar-se per al consum ciutadà. Aquesta possibilitat és alta si existeixen problemes o inesperades situacions en el riu Ebre per la neteja i/o descontaminació de fangs per mercuri.
Com podem veure, no hi ha cap trasvassament. Aquesta és la “nova cultura de l’aigua”: el Sr Ballesteros tanca l’aixeta quan s’afaita, i a tal fi li recomanem que es deixi barba perquè l’estalvi serà encara més espectacular. El Sr Ballesteros, amb una barba incipient per l’estalvi d’aigua domèstica enviará als companys barcelonins del carrer Nicaragua diversos vaixells, mensualment, curulls d’aigua tarragonina (serà aigua de Sant Magí?). És possible que els administradors d’un territori com el Camp Tarragona, un lloc on fa molts anys teníem talls dels líquid element, siguin ara els que es dediquin a “desfacer el entuerto”? El cost mensual d’aquesta nova cultura de l’aigua barcelonina rondarà els 20 milions d’euros. És la nova cultura: queda’t sense aigua i paga. L’aigua a Tarragona la paguem més cara pel fet de mantenir els aqüífers a nivell i consumir normalment la que ve de l’Ebre.
Pel que sembla els anteriors governs van planficar i actuar de forma bastant adequada. L’ajuntament de Barcelona, aquell que organitza el Fòrum de les Cultures i no sanciona els miccionadors escocesos –suposo que com a premi per a aportar voluntàriament derivats hídrics- no ha estat capaç de buscar una solució a un problema que fa temps que es detecta.
Recordem: Tarragona no pot cedir els seus acuífers perquè si el seu nivell disminueix en excès es salintizaran i ho haurem perdut tot. Les accions de govern, la “gestió” de la que parla l’infumable Montilla, no ha de ser realitzada pels polítics sinó pels tècnics. Ballesteros no ha d’actuar perquè sigui solidari sinó que ha de governar als tarragonins. Si vol ser solidari que s’apunti a Intermón.
Finalment la Sra Flòria, en una frase que pot passar als anals de la demagògia, ens diu que ella creu que els tarragonins estaran d’acord amb aquesta decisió. Senyora, i si els ho preguntés? Tanta democràcia, tanta participació ciutadana, tanta consulta, tant de diàleg per a acabar fent el que els surt dels c.... o d’on sigui. Volem dir: despotisme a la brava.
Nosaltres no podem hipotecar el nostre futur quedant-nos sense aigua, salinitzant els aqüïfers i provocant talls en el subministrament, quan els responsables d’altres territoris, administracions i polítics no han sabut fer la seva feina, no han planificat i només han obert la boca per dir “No als transvassmanets, sí a la nova cultura de l’aigua i millor que et deixis barba”.
Ballesteros i Floria: si ens deixeu sense aigua esteu traint la confiança dels que us van votar i actueu irresponsablement davant de tota la ciutadania. Nicaragua i Montilla us recompensarà amb càrrecs de nivell superior, amb aristocràtiques posicions dins del partit, amb sous que mai vau somniar, però no ho feu hipotecant el nostre subministre. Dediqueu-vos a pintar i despintar zones blaves: allí sou menys perillosos.
És interessant i molt curiós veure que la zona més seca de Catalunya, és a dir, Tarragona, on els aqüífers han estat sobre-explotats, és la que donarà gentilment, junt amb Marsella, aigua a Barcelona. Les nostres reserves d’aigua responen a la necessitat de cubrir els dèficits que es poden tenir si l’aigua de l’Ebre, dels canals, pateix una contaminació i no pot utilitzar-se per al consum ciutadà. Aquesta possibilitat és alta si existeixen problemes o inesperades situacions en el riu Ebre per la neteja i/o descontaminació de fangs per mercuri.
Com podem veure, no hi ha cap trasvassament. Aquesta és la “nova cultura de l’aigua”: el Sr Ballesteros tanca l’aixeta quan s’afaita, i a tal fi li recomanem que es deixi barba perquè l’estalvi serà encara més espectacular. El Sr Ballesteros, amb una barba incipient per l’estalvi d’aigua domèstica enviará als companys barcelonins del carrer Nicaragua diversos vaixells, mensualment, curulls d’aigua tarragonina (serà aigua de Sant Magí?). És possible que els administradors d’un territori com el Camp Tarragona, un lloc on fa molts anys teníem talls dels líquid element, siguin ara els que es dediquin a “desfacer el entuerto”? El cost mensual d’aquesta nova cultura de l’aigua barcelonina rondarà els 20 milions d’euros. És la nova cultura: queda’t sense aigua i paga. L’aigua a Tarragona la paguem més cara pel fet de mantenir els aqüífers a nivell i consumir normalment la que ve de l’Ebre.
Pel que sembla els anteriors governs van planficar i actuar de forma bastant adequada. L’ajuntament de Barcelona, aquell que organitza el Fòrum de les Cultures i no sanciona els miccionadors escocesos –suposo que com a premi per a aportar voluntàriament derivats hídrics- no ha estat capaç de buscar una solució a un problema que fa temps que es detecta.
Recordem: Tarragona no pot cedir els seus acuífers perquè si el seu nivell disminueix en excès es salintizaran i ho haurem perdut tot. Les accions de govern, la “gestió” de la que parla l’infumable Montilla, no ha de ser realitzada pels polítics sinó pels tècnics. Ballesteros no ha d’actuar perquè sigui solidari sinó que ha de governar als tarragonins. Si vol ser solidari que s’apunti a Intermón.
Finalment la Sra Flòria, en una frase que pot passar als anals de la demagògia, ens diu que ella creu que els tarragonins estaran d’acord amb aquesta decisió. Senyora, i si els ho preguntés? Tanta democràcia, tanta participació ciutadana, tanta consulta, tant de diàleg per a acabar fent el que els surt dels c.... o d’on sigui. Volem dir: despotisme a la brava.
Nosaltres no podem hipotecar el nostre futur quedant-nos sense aigua, salinitzant els aqüïfers i provocant talls en el subministrament, quan els responsables d’altres territoris, administracions i polítics no han sabut fer la seva feina, no han planificat i només han obert la boca per dir “No als transvassmanets, sí a la nova cultura de l’aigua i millor que et deixis barba”.
Ballesteros i Floria: si ens deixeu sense aigua esteu traint la confiança dels que us van votar i actueu irresponsablement davant de tota la ciutadania. Nicaragua i Montilla us recompensarà amb càrrecs de nivell superior, amb aristocràtiques posicions dins del partit, amb sous que mai vau somniar, però no ho feu hipotecant el nostre subministre. Dediqueu-vos a pintar i despintar zones blaves: allí sou menys perillosos.
Missatge enviat a MT per Artur
