MILLOREM TARRAGONA

Reprenem l'activitat!

2008-09-01T18:19:00.004+02:00

Després de molts mesos sense escriure per causes diverses reprenem l'activitat blocaire.

L’aigua, la sequera i “Batllesteros el solidari”

2008-04-07T19:02:00.003+02:00

Engego la televisió i veig a Na Begoña Flora explicant que, malgrat que Lleida digui no a l’aportació d’aigua a Barcelona, igualant la negativa gironina, el “Batllesteros” vol que, per catalanisme (?) i solidaritat els tarragonins ens arrisquem a no poder-nos dutxar a l’estiu o a beure aigua salinitzada. Això és un expoli hídric maquillat de super-solidaritat-catalanista ballesteril. Bé, pel que sembla el nostre govern municipal és el més solidari dels solidaris amb els ciutadans de Barcelona.

És interessant i molt curiós veure que la zona més seca de Catalunya, és a dir, Tarragona, on els aqüífers han estat sobre-explotats, és la que donarà gentilment, junt amb Marsella, aigua a Barcelona. Les nostres reserves d’aigua responen a la necessitat de cubrir els dèficits que es poden tenir si l’aigua de l’Ebre, dels canals, pateix una contaminació i no pot utilitzar-se per al consum ciutadà. Aquesta possibilitat és alta si existeixen problemes o inesperades situacions en el riu Ebre per la neteja i/o descontaminació de fangs per mercuri.

Com podem veure, no hi ha cap trasvassament. Aquesta és la “nova cultura de l’aigua”: el Sr Ballesteros tanca l’aixeta quan s’afaita, i a tal fi li recomanem que es deixi barba perquè l’estalvi serà encara més espectacular. El Sr Ballesteros, amb una barba incipient per l’estalvi d’aigua domèstica enviará als companys barcelonins del carrer Nicaragua diversos vaixells, mensualment, curulls d’aigua tarragonina (serà aigua de Sant Magí?). És possible que els administradors d’un territori com el Camp Tarragona, un lloc on fa molts anys teníem talls dels líquid element, siguin ara els que es dediquin a “desfacer el entuerto”? El cost mensual d’aquesta nova cultura de l’aigua barcelonina rondarà els 20 milions d’euros. És la nova cultura: queda’t sense aigua i paga. L’aigua a Tarragona la paguem més cara pel fet de mantenir els aqüífers a nivell i consumir normalment la que ve de l’Ebre.

Pel que sembla els anteriors governs van planficar i actuar de forma bastant adequada. L’ajuntament de Barcelona, aquell que organitza el Fòrum de les Cultures i no sanciona els miccionadors escocesos –suposo que com a premi per a aportar voluntàriament derivats hídrics- no ha estat capaç de buscar una solució a un problema que fa temps que es detecta.

Recordem: Tarragona no pot cedir els seus acuífers perquè si el seu nivell disminueix en excès es salintizaran i ho haurem perdut tot. Les accions de govern, la “gestió” de la que parla l’infumable Montilla, no ha de ser realitzada pels polítics sinó pels tècnics. Ballesteros no ha d’actuar perquè sigui solidari sinó que ha de governar als tarragonins. Si vol ser solidari que s’apunti a Intermón.

Finalment la Sra Flòria, en una frase que pot passar als anals de la demagògia, ens diu que ella creu que els tarragonins estaran d’acord amb aquesta decisió. Senyora, i si els ho preguntés? Tanta democràcia, tanta participació ciutadana, tanta consulta, tant de diàleg per a acabar fent el que els surt dels c.... o d’on sigui. Volem dir: despotisme a la brava.

Nosaltres no podem hipotecar el nostre futur quedant-nos sense aigua, salinitzant els aqüïfers i provocant talls en el subministrament, quan els responsables d’altres territoris, administracions i polítics no han sabut fer la seva feina, no han planificat i només han obert la boca per dir “No als transvassmanets, sí a la nova cultura de l’aigua i millor que et deixis barba”.

Ballesteros i Floria: si ens deixeu sense aigua esteu traint la confiança dels que us van votar i actueu irresponsablement davant de tota la ciutadania. Nicaragua i Montilla us recompensarà amb càrrecs de nivell superior, amb aristocràtiques posicions dins del partit, amb sous que mai vau somniar, però no ho feu hipotecant el nostre subministre. Dediqueu-vos a pintar i despintar zones blaves: allí sou menys perillosos.

Missatge enviat a MT per Artur

Temps sense actualitzar

2008-04-02T14:06:00.002+02:00

Disculpeu el temps que porto sense actualitzar, s'han donat un seguit de circumstàncies que han fet molt dificil que ho fes però ben aviat reprendré l'activitat d'aquest blog.

A Catalunya no hi cap tothom

2008-01-23T14:57:00.000+01:00

Avui anant pel carrer he vist un cartell de la campanya electoral de Convergència i Unió en la que parlava sense cap mena de tabú del tema de la immigració. La frase era la següent: "La gent no marxa per ganes, marxa per gana, però a Catalunya no hi cap tothom".

Duran i Lleida no se'n ha amagat i mai ha tractat la immigració com un tema tabú, contràriament al que han fet altres formacions polítiques que no en volen parlar. Tots recordem fa relativament poc l'enfrontament que va tenir amb una dona musulmana que es queixava que no podia treballar tapada amb el mocador, al programa "Tengo una pregunta para usted". Tot i així l'eslògan electoral pot semblar molt xocant, és més, he llegit bastantes crítiques de gent que el titlla de feixista, però és bastant habitual que et titllin de feixista si no tens un posicionament massa conformista sobre el tema de la immigració.

El posicionament de Duran i Lleida ha estat clar des d'un principi, i això no se li pot retreure, ha parlat clar i català sobre aquest tema, s'ha mullat, cosa que encara no ha fet cap altra formació política amb un mínim de representació i ho trobo molt positiu. Altres partits s'ompliran la boca durant la campanya amb paraules boniques com tolerància, respecte, multiculturalitat mentres procuren silenciar la premsa quan es deporten immigrants com sacs d'avellanes. D'això se'n diria hipocresia i, tot i que és habitual en tota la classe política, en algunes formacions n'hi ha més que en d'altres. Malauradament aquests partits políticament correctes no acostumen a ser titllats de feixistes, bàsicament perque no tenen cap mena de posicionament sobre el tema, l'esquiven i, en cas que se'n parli, ho fan empran els mots dels que he parlat anteriorment.

Hi ha molta gent que pensa com Duran i Lleida però no volen dir-ho pel que diràn, perquè no volen ser titllats pel sector progre de feixistes però tard o d'hora se'n haurà de parlar d'aquest tema, per tant, aplaudeixo la valentia de Duran i Lleida i espero que s'iniciï un debat entre les diferents formacions per tractar seriosament aquest tema.

El que passa aquí no passa enlloc

2008-01-08T19:18:00.000+01:00

Tot i no ser responsable ni col·laborador fix de Millorem Tarragona, en ares de la pluralitat se m’hi deixa escriure. No és el primer cop i espero no avorrir massa. Voldria ensenyar-vos alguna troballa feta ahir per internet. Es tracta de la imatge que apareix aquí sobre, treta d’un blog consignat al peu de pàgina, que fa propaganda en diversos àmbits de la política i la vida pública amb l’objectiu, per dir-ho finament, de vindicar el dret de sentir una pàtria espanyola a tots els seus confins, amb la conseqüència de cagar-se i bastant en tot allò que emana de l’òrbita catalanista. No entraré en profusió en matèria. No començaré a somicar i lamentar com ens odien els de fora de Catalunya –o els espanyolistes-, de com n’és d’ignorant el nacionalisme espanyol, i tota aquesta cantarella de sempre. No, perquè això seria per molts una mena d’autocomplaença immerescuda i encaminada a la falta d’autocrítica. Que no pretengui aquesta foto ser una arma llencívola per mostrar la faceta més dèbil i patètica del presumpte adversari. No m’agraden els discursos fàcils ni les solucions màgiques a tot. Però mireu la foto. També ens mereixem riure una mica. És que té collons, eh? És molt gros això! I el més fort és que potser és veritat. Ja els ho preguntaré, als meus amics de Nàpols, de Dijon o de Ratisbona, si els multen per escriure en una llengua que no sigui català. Realment tenen raó els que diuen que el què passa a Catalunya no passa enlloc...

Foto extreta de: http://www.mitocatalan.blogspot.com

Marc Nadal - 1143632

L'aventura Pau Casals

2008-01-06T17:15:00.000+01:00

M'agradaria alertar als tarragonins i a la gent en general que pugui passar per l'avinguda Pau Casals dels riscs que comporta atravessar aquest carrer si no es va ben equipat.

Per començar farem una introducció sobre la ubicació d'aquesta avinguda. És tracta d'un carrer de tres carrils d'un únic sentit que va des de la font del centenari fins l'avinguda Maria Cristina, es troba a una zona molt cèntrica de la ciutat, en aquest carrer s'hi troben edificis tant emblemàtics com la Cambra de Comerç, l'edifici d'Ematsa (on per cert, s'ha substituit una font d'aigua per un jardí amb plantes podrides), també s'hi troben els Jardins del Banc d'Espanya i des de fa uns anys una parada d'autobusos. Si mirem de passar pel carrer ens trobarem que les voreres, a part de ser força antigues, estan molt deteriorades, repletes de clots, esfondraments, cagarades de colom, que converteixen un passeig plaent en tota una aventura per amants al senderisme. A la part superior veureu una fotografia per tal que us feu una idea de l'estat en que es troba aquest nefast paviment.

Si no trobeu prou arriscada aquesta aventura, si passeu per aquest carrer un divendres o dissabte a la nit, podreu gaudir d'un escenari d'allò més encisador: Gent d'una edat avançada vomitant a les portes d'una discoteca i a la vegada, podreu escoltar els crits guturals d'aquest energuemens o disfrutar d'un espectacle tan primitiu com pot ser una baralla entre dos borratxos.

No massa lluny, les bafarades pestilents de la gent que surt d'un bar proper, barrejat amb els crits de les femelles en zel esperant els mascles és un regal afegit a l'aventura d'aquest carrer. Val a dir que l'origen d'aquest darrer espectacle és un establiment que no té per costum complir l'horari establert legalment, però entenem que l'administració no sancioni aquest establiment perque és un lloc multicultural i és políticament incorrecte posar-lo en entredit. Com també ho és posar en entredit els negocis que a dintre d'aquest bar s'hi puguin realitzar.

Si heu de passar per aquest carrer, us recomano que porteu calçat esporiu, taps per les orelles i mascareta facial per evitar la olor d'orins i vòmits.

Begoña Floria, essència de pamfletaire

2007-12-30T14:04:00.000+01:00

La Begoña Floria és impressionant. Impressionant perquè pot omplir una pàgina del super-pamflet Tarragona Municipal i no dir res. Diu coses, però són paraules sense contingut, sense evidència objectiva, és misticisme socialista, és fe socialista, és creença irracional.

Amb la joia que la caracteritza ens explica que els tarragonins ens sentim més cofois de la nostra ciutat. Bé, jo em preguntaria com es medeix l’orgull dels ciutadans. Probablement el PSC ha dissenyat un estri electrònic que indica el sentiment tarragoní i, òbviament, tenen mesures d’abans de les eleccions municipals i també dades acutalias per a poder comparar-les. En cas contrari, és pura mentida, enganyifa.

Per variar, la portaveu ens alegra amb la creació de nous consells, com el Consell dels discapacitats o la nova oficina de comerç. I també, alegria de les alegries, ens comenta que l’alcalde va fer acte de presència al plenari de la Cambra de Comerç. Oh, els tarragonins, surtint als balcons, cridàvem esbojarradament i picàvem de mans quan vam saber que el batlle havia anat al plenari de la Cambra. És la notícia de l’any! Tots els tarragonins l’esperàvem… D’això la Floria n’hi diu: “una interlocució directa, basada en la lleialtat i en la suma d’esforços, amb els agents econòmics i socials”. Resto bocabadat!

No em sento amb forces de seguir comentant l’article. Entusiame, glòria i sentiments imparables de tarragonisme floreixen arreu (mai més ben dit). Ahir mateix anava per la Rambla i preguntava aleatòriament: “no veu vostè més orgull per tarragona”? i la gent, curulla d’aquella felicitat socialista, em regalava un somriure ample, un somriure socialista i m’expressaven la plena coincidència amb els sentiments de la Floria.

El discurs de Floria és sempre el mateix, repetitiu i buit. Avui mateix en una entrevista al Diari de Tarragona, quan li preguntaven com s’han notat aquests 6 mesos de govern socialista ens deia que en el canvi de formes, ara son un govern proper al ciutadà i que ha generat il-lussió. Això és el que destaca la senyora Floria del mig any que porten governant. A més d’una persona se li hauran caigut les protuveràncies sexuals al terra al sentir aquesta afirmació.

Tenim en la Flòria una nigromàntica del tarragonisme, una pamfletaire del no-res, perquè res i el que diu és el mateix. Per tant li recordaríem que per millorar Tarragona s’han de descriure les accions, s’han de desenvolupar els projectes, s’han de quantificar i s’han d’executar. Tots aquests verbs són d’acció i no estaria de més que el PSC comencés a moure el cul de la cadira per fer coses, o no diu el vostre director general allò de “fets i no paraules”?

La cultura tarragonina. El canvi d’estil.

2007-12-19T15:56:00.000+01:00

Adam Manyé també vol millorar culturalment la nostra ciutat i els pobles de la contrada. En una entrevista al diari “Més Tarragona” el Sr Manyé ens explica els eixos de la seva política territorial en l’àmbit cultural.

De les seves respostes en podem extreure les següents conclusions: Es reestructura el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, es re-funcionalitza, es constuteix el Consell Local de Patrimoni i s’està treballant en el Centre de Creació i Pensament Contemporani. Bé això com a novetats. Pel que fa a les activitats purament culturals el departament seguirà subvencionant als “escollits”, ésa dir, als artistes, músics i escriptors que entrin dins del “canon” republicà. Dic això del cànon republicà perquè Cultura depèn d’ERC I és obvi que la línia a seguir vindrà donada pel “carod-rovirisme”.

El delegat ens diu que és una “bona notícia” la constitució del Consell del Patrimoni. Francament, només hi veig, en totes les propostes, un desembarc de funcionaris del “Politburó”, una estratègia del Kremlin republicà. Veiem que la majoria de “novetats” són redistribució de càrrecs, comissions, consells i comités. El toc de progressisme “guai” ve donat pel Centre de Creació i Pensament. M’ha deixat bocabadat. En aquest centre els artistes, músics, escriptors, i fins i tot els filòsofs, aniran a pensar i aprendran a crear. Clar que per porta a terme això farà falta gent preparada i de segur que els del partit ho són els que més. Abans de fer res cal organitzar-se, cal dissenyar, crear estructures jeràrquiques i, molt a contra-cor, dietes, desplaçaments, viatges culturals a regions remotes, trobades multiculturals en països llunyans, i tanta i tanta feina....

Hem de reconèixer l’eficàcia programada en el departament de Cultura. Després de tot això es planteja la possibilitat de fer un teatre a Tarragona amb sintonia i el vist-i-plau de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament. Puc aconsellar la creació d’una comissió pont que estableixi els punts d’enllaç i de coincidència entre les dues administracions.

La meva pregunta és: Tindrem els tarragonins més actes culturals? Podrem assistir a més obres de teatre? Ens agradarà llegir més del que ho fem? Coneixerem les clàssics? Cal que anem al Liceu per veure òpera? Escoltarem jazz?. I una qüestió cabdal: Seguirem tenint aquesta biblioteca? Una ciutat com Tarragona té la mateixa biblioteca que la que tenia en els anys seixanta, llavors comandada per un gran falangista anomenat “el Conde”. La resposta prevista: Sí!. Tarragona seguirà patint de la mateixa xifra de llibres que venia patint en els darrers anys. Ampliar la biblioteca? No!, calen moltes i moltes comissions.... Mireu, el Banc d’Espanya seran oficines, curulles de funcionaris, que faran “coses que interessen la gent”, la Tabacalera tindrà com a destí probable més burocràcia kafkiana, tota ella destinada als ciutadans i la seva felicitat. Ai, sí que en són de generosos amb nosaltres....

Per cert, m’ha semblat que la Delegació de Cultura de la Generalitat, al carrer Major, inclou una escala de cargol per a pujar al segon pis. Tinc la intuició de que les escales de cargol només poden utilitzar-se en els llocs de treball si són de servei. Clar que Cultura fa un servei als ciutadans i nosaltres, com a bons ciutadans, som considerats treballadors i usuaris de la cultura, i com a tals podem utilitzar les escales de servei.
Abreujant: menys funcionaris, menys comissions i més llibres, concerts i obres teatrals.

Dissabte a les 5 tots a la Plaça Catalunya!

2007-11-29T21:16:00.000+01:00

Molts catalans anirem a la manifestació organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir que es farà a Barcelona aquest dissabte dia 1 de desembre a les cinc de la tarda a la Plaça Catalunya per rehivindicar un bon servei de Rodalies, més infrastructures per Catalunya i la dimissió d'aquesta incompetent ministra pedant que se'n enriu de nosaltres. Catalunya ha estat discriminada respecte les altres comunitats autònomes i actualment estem patint les conseqüències d'aquesta discriminació escandalosa. N'estem ben farts. No hi ha massa cosa més a comentar. Ens veiem allà! Som una Nació i diem: PROU!

Més sobre l’inefable Sergi de los Ríos

2007-11-17T02:38:00.000+01:00

Hem llegit l’entrevista feta al regidor Sergi de los Ríos, publicada en el pamflet “Tarragona Municipal”. De les respostes que ens ha donat ens plantegem alguns dubtes, tots ells racionals:

En primer lloc ens diu que Tarragona ha de ser en acabar la legislatura la segona destinació turística de l’estat espanyol. Caldrà recordar-li això d’aquí tres anys. El problema és que per a aconseguir-ho només té clar que cal fer una planificació d’activitats. És evident que un regidor del segle XXI no ha d’esperar que els bruixots i el destí aconsegueixin aquests objectius i, òbviament, cal un projecte. El curiós és que les activitats que proposa són, precisament, fer un “full de ruta” per als plans que cal dur a terme. Potser caldrà, primer de tot, dir quines són les activitats i accions específiques per a aconseguir ser la segona destinació turística. Una vegada tinc l’objectiu i les accions, planificaré (allò que ara en diuen el “timing”).

En la seva alegria contagiosa, fruit de la ingenuitat, ens comenta un vaporós projecte de parc tecnològic que serà molt “guai” si s’enfila l’agulla.

Com a gir copernicà ens parla del mercat del Fòrum: esdevindrà un mercat de productes ecològics d’una sola parada. L’activitat de la regiduria serà buscar alguna empresa que pugui vendre aquests productes allí. Potser si els tarragonins comencem a preocupar-nos per l’alimentació ecològica la parada arribarà a ser rendible, de totes maneres em sembla bé que es promocionin els productes ecològics.

El que també m’ha fet patxoca és el canvi radical en el que en diu “projecte filosòfic”. Ara resulta que un objectiu electoral és “recuperar la credibilitat i la confiança”. Voldria recordar-li al Sr de los Ríos que caldria aportar algun indicador, algun element o evidència més o menys objectiva, d’aquesta pèrdua de confiança. Quan Sergi ens diu que tots els tarragonins ho manifesten, serà que ho sap per un referèndum que ha convocat i no ens hem adonat? Serà perquè els serveis municipals han fet una enquesta a tres tarragonins afiliats a ERC i han coincidit amb el 100%? Serà perquè la gent l’atura pel carrer i li diu que “per fi ha recuperat la confiança en l’Ajuntament? No ho sé pas però això té un flaire de demagògia de curta volada que fa por.

En fi, esperarem tots aquests projectes, tota la paperassa desencadenada. Al cap i a la fi el compromís inicial és fer projectes i els projectes són barats de fer, el que és costós, el que implica la inversió de recursos, és fer coses.

Cent dies de govern però buidor galàctica. Estarem a l’aguait.

Propers i ineficaços al ciutadà

2007-11-10T17:10:00.000+01:00

Avui llegint el diari de Tarragona he quedat ben sorprés per l'entrevista que li fa un periodista a Antonio Rodríguez, el regidor d'Espais Públics. L'entrevista dóna la sensació de bones intencions i d'objectius més o menys correctes: per exemple preveu crear la brigada d'intervenció ràpida a principis del 2008.
Les idees del regidor em semblen bastant adients fins que proposa la seva solució a les destrosses del mobiliari urbà. És paradoxal que, si per una banda, crea una brigada d'intervenció ràpida a costa dels impostos que paguem els contribuents, no fa res per cercar les causes ni prevenir futures bretolades. La magnífica solució que l'Antonio Rodríguez proposa es basa en conscienciar als brètols, delinqüents i malfactors de que rebentar una paperera, cremar un contenidor o destrossar un aparador està malament. Curiosament els ciutadans, si no paguem els nostres impostos municipals en el termini acordat, no ens consciencien de res, ens sancionen directament. Tanmateix el delinqüent urbà pot delinquir sense sanció, a no ser que conscienciar es consideri sancionar. Crec que en aquest aspecte l'Ajuntament hauria de ser molt més rígid i dur contra aquesta mena d'energúmens enlloc de recordar-los-hi que el que fan està malament. La gent ja sap que cremar un contenidor està mal fet, no val la pena conscienciar, el que s'ha de fer és sancionar, multar o penalitzar d'alguna manera a aquests subjectes per tal que no reincideixin. Crec que una mesura així sería molt més econòmica per tots, altrament la seva idea implica un pressupost mensual constant per a fer front els costos de destrosses i bretolades.

En resposta a Joan Miquel Carrillo sobre els valors tarragonins

2007-11-07T15:46:00.000+01:00

En una atrevida classificació maniquea afirmes o dónes per entès que l’article pertany al “tarragonisme cutre”. He buscat en la “Història de les Ideologies” aquesta curiosa afiliació i no n’he trobat referència. A més, la paraula “cutre” té un caire de menyspreu perquè, potser subtilment i de forma involuntària (no sóc malpensat) s’afirma la inferioritat dels els que no pensen com tú. El nom de les coses és la definició semàntica del concepte i això és aristotèl.lic: tú poses un nom que menysprea la idea. Seria interessant que qualifiquessis la visita del Rei a Ceuta; potser allò de tanta bandera espanyola, tanta alegria i amor a la ciutat se’n diria “ceutisme caspós o cutre” (ai no, que en diuen “normalitat” segons C’s)

Pel que fa referència a l’aplicació de la llei, estic amb tú: sempre és relativa. Però sempre tot és relatiu i el relativisme absolut esdevé escepticisme, és a dir, túnnel sense sortida –i tú hi entens de túnnels-. A tal fi caldria llegir la gran liberal que fou Ayn Rand. També recordant Hayek (premi Nobel) diria que prendre la llei formalment no és estat de dret.

En la teva obsessiva fal.lera de posar noms a les idees, en treus una de nova que en dius “mallolisme” i de la qual jo tampoc en tenia referència. Potser que comencis a fer el millor compendi de les ideologies del Camp de Tarragona. Per cert, noto a faltar el “ballesterismo” i altres afinitats. També segueixes informant, potser en forma d’al.lucionacions, de no sé quina uniformitat. Suposo que les consignes d’algun partit del que et sents proper parla d’aquesta fet imaginari, com els molins de vent que veia Don Quijote, però estimar la ciutat de Tarragona no és uniformisme ni “pensament únic”. Tú pots odiar-la o pots ser indiferent o pots estimar-la d’altra forma. Que algunes persones demanem l’acció i la resposta del Sr Alcalde, que alguns demanem que no faci seguidisme político-legal, no implica que t’obligui ningú a pensar com ho faig jo. Per tant, o veus visions, o existeix dislèxia o bé hi ha indicis de certa paranoia socio-politica (de “bon rotllo” que en diuen ara els joves...)

Si li expliques als familiars de la darrera dona assassinada pel seu company sentimental que la justícia i la llei donen protecció a les dones que pateixen aquesta violència, probablement rebis un bon carxot. És una obivetat dir que dependrà de l’Ajuntament la neteja d’aquest espai, però caldrà que preguntis a les persones de més edat què i com era aquella zona quan no hi havia el restaurant: era l’abocador ciutadà. Ja veig que algunes de les llicències literàries de l’article no t’han agradat. Bé, tot és susceptible de millorar o empitjorar.

Ja que fas servir molt el terme “mallolista” i que podem dir que ja gaudim d’una correcta comunicació telemàtica, divergent, però dins del respecte, agrairia que no em qualifiquessis de mallolista ni insinuis cap vinculació a res similar. Jo mateix no he parlat ni de “riverisme”, ni de “boadellisme” com a corrent ideològic relatiu al teu pensament o proper a les teves idees. No podràs negar que això és una justa demanda.

Has de reconèixer, però, que l’article ha despertat en tú mateix el “Nadal” que portes dins: t’has sulfurat perquè he apel.lat a sentiments. Fixa’t, quina curiositat.. Suposo que tú ets dels que penses que parlar de valors és una mica perillós, i com exemple ens parles del comunisme i del nazisme. També el liberalisme ens dóna valors, la il.lustració i l’humanisme.; també les religions comuniquen valors i tant l’Islam com el catolicisme o el budisme dónen valors. Parlar de valors és important. És obvi que no hi ha “valors tarragonins”, clar que no! De totes formes, estimar el teu entorn, la fauna i flora del teu territori implica tenir valors. Estimar la teva ciutat és un valor, perquè vols el millor pel teu entorn i en aquest cas, com en d’altres, ètica i estètica poden anar de la maneta. Com a exemple de valors que en dius “cutres” et posaré a l’Oriana Fallaci que, després de veure uns individus ocupant un espai cedit per l’Ajuntament de Florència (tot legal), aprofitaven per orinar-se i defecar al costat de relíquies arquitectòniques i artístiques molt seves, molt properes, molt estimades, va orquestar una campanya per fer fora aquesta gent. Ella va voler “salvaguardar” allò que era important per a ella, i era Florència. Va posar Florència i l’art per davant de la solidaritat. Bé, són valors: tú probablement estaries a l’altra banda, als que posarien primer la solidaritat a costa dels orins i excrements en el baptisteri (és un constructo hipotètic). L’Orian Fallaci, exemple d’incorrecció política, va lluitar sempre contra tots els feixismes: nazisme i comunisme inclosos. Defensar el que és seu, el que considera seu, és “demagògic, feixista, neonazi, i nacioanalista i, sobre tot, perillós?, tal com insunues: Doncs no!. Defensar el que creiem important és el que hem de fer i la política, el diàleg, la discussió dins la correcció i el respecte, està per a això.

Aprofitant doncs aquest pseudo-companyerisme telemàtic, et voldria fer una pregunta, Joan Miquel: sé que no t’agrada que l’Ajuntament financiï el Nàstic. Jo no sóc el que ara en diuen “futbolero”, però voldria saber la teva sincera i metropolitànica opinió: què penses de que l’Estat subvencioni, de forma multimilionària la selecció espanyola?

Artur

Del Fortí: Ara és el moment, Alcalde...

2007-11-02T14:44:00.000+01:00

Ara és el moment, Alcalde, de posar tota la llenya al foc. Ara és l’hora de saber “wich side are you on” (de quin costat esteu) seguint la canço de Bob Dylan. Els tarragonins volem una conducta ferma, un posicionament sòlid de defensa democràtica d’allò que volem. Estem tips dels legalistes, dels constitucionalistes, dels seguidors i apologistes del reglament, enamorats del decret i hipnotitzats per la magrejada paraula “llei”.

No volem un govern seguidista, caní: el volem felí. No volem un alcalde “legalista”, per a això ja tenim milions de funcionaris, dignes de la millor enciclopèdia de la burocràcia ibèrica. No ens agraden els alcaldes que no estimen el que estimem els tarragonins. No volem governants que, tal com en èpoques no democràtiques, eren simples peons del règim, engranatges humans del “Fuero de los Españoles”, intermediaris de la llarga ombra del franquisme....

Del senyor Ballesteros esperem una acció contundent: volem veure el nostre alcalde davant les excavadores, denunciant, i si s’escau davant del màxim tribunal europeu, la patètica sentència esperonada per les enveges i maquinacions polítiques d’un parell de persones. Volem un Ballesteros lluitador. Clar que per ser un lluitador cal lluitar. Cal prendre decisions, cal, a contra-cor, apartar els que volen moure els fils de l’alcalde i de l’Ajuntament, cal trencar el dogall del partit, cal ser lliure: cal pensar en Tarragona.

Ara és el moment, alcalde: Ara ja no estem en campanya electoral. Ara no tot és bonic i tendre. Ara no tot són flors i violes sinó que les flors i les violes s’han marcit. Manar és decidir, manar és actuar i cal actuar amb fermesa davant l’enderrocament d’un restaurant estimat que forma ja part de la Tarragona que volem. Manar és evitar que el Fortí esdevingui un escorxador humà, una deixalleria de drogadiccions, un abocador de fracassos familiars amanit amb xeringues i delinqüents.

L’alcaldia no és el partit. L’ajuntament no és el partit. Val a dir que ara, i ho entenem, és també el moment de retribuir els favors fets, els sacrificis, l’abnegació d’alguns militants. La pinya socialista esperava aquest triomf però els que van fent el castell i escalen posicions han de fer nòmines i satisfer aquesta fam electoral, aquesta luxúria política. Ho entenem, sí. Entenem també que el govern municipal s’ha de moure. També això va pel senyor De Los Ríos: on està la nova forma de governar?: No em diran que és allò de “respectar les sentències judicials...”, tan trillat i tan poc original. Si és així, aniré a viure a Reus: serà com viatjar al passat, seré un súbdit del Kremlin reusenc, i ho faré perquè estaré avergonyit dels polítics tarragonins, especialment dels que manen, però també dels qui em representen.

I quan l’esquadra destructora arribi davant el Fortí: on mirarà el nostre alcalde? Xiularà mentre l’enderroquen? Mirarà cap el partit mentre la pols, els pedrots i enderrocs s’amunteguen davant del que fou un lloc de trobada gatronòmica? Potser sí que en aquell moment sortirà de dins seu el millor Ballesteros. Potser sortirà el Nadal que tots els polítics porten dins. Si fos així, Ballesteros no cauria mai més en el costat obscur i gaudiria de la “força”, del costat lluminós de la defensa dels valors tarragonins. Sempre trobarem un Dark Vader intervencionista, escrupulosament legalista i molt poc democràtic i és per aquest motiu que necessitem un alcalde “Luke Skywalker”.

Missatge enviat per a Millorem Tarragona per Artur

Reptes de la ciutat

2007-10-12T13:25:00.000+02:00

No puc recordar bé si és que ho he somniat o bé és que ho he escoltat per ràdio quan, per motius de necessitat laboral, mig sentia la ràdio-despertador en aquells moments del dia en els que la posició horitzontal del cos, gaudint plenament de la gravetat universal, és divergent a les obligacions quotidianes. Passo a detallar el malson:

Jo estava mig endormiscat perquè acabava de sonar el despertador i en aquell moment va engegar-se la ràdio: Catalunya Ràdio informava de les temperatures a la ciutat de Tarragona i posteriorment radiava algunes notícies d’àmbit tarragoní. Una d’elles parlava d’una conferència que el nostre alcalde haviat donat el dia abans en algun lloc significatiu i aristocràtic (saló, sala, palau o castell...no recordo). El nostre rector dels designis municipals havia dit que en el seu mandat es complien REPTES de la ciutat i la ciutadania tarragonina. Reptes ho vaig vincular amb reptar i amb serps, cosa que em va fer esborranar encara més!.

L’insigne representant de la voluntat popular (millor dit, de la voluntat socialista) deia que un d’aquests reptes era haver aconseguit un “hotel de cinc estrelles”. Si no vaig equivocat aquest hotel estarà situat al Plà de la Catedral i reformarà un antiquíssim edifici històric. Els experts han dit que la reforma és possible però que hi ha poques possibilitats de que es preservin la totalitat dels elements d’interès. Desconeixia que això fos un objectiu per a la ciutat. D’hotels de luxe ja en tenim algun i si això és un repte municipal o polític, pintar la barana del meu balcó pot ser una inversió en infraestructures.

La segona gran mesura, repte o acció que havia de lloar-se, i sempre ho dic des del meu dubte racional en ser conscient de que tot el que vaig sentir podia ser un parany de Morfeu o del meu Sistema Reticular Ascendent, va ser la de tenir, finalment, un centre, lloc o ubicació per a la més gran xarxa d’oficines de l’Administració. El cor se’m va parar de cop i l’estòmac esdevingué un nus compacte. Un edifici emblemàtic de la ciutat no serà mesquita ni lloc de res d’ancestrals religions. Serà un conglomerat de funcionaris, un museu de buròcrates, un zoo de treballadors de l’Administració, una fira kafkiana. Oblidem-nos de museus d’antropologia, de bibilioteques... Que caram importa la cultura, la lectura, el passeig, la història si tenim la sol.licitud, la reclamació, la notificació, el requeriment, el tribut, la taxa, l’impost, el reglament, el decret i la fotocòpia compulsada. Boscos sencers aniquilats per a poder subministrar tanta paperassa. Els grans magatzmens de la burocracia, seran per Tarragona una font, no pas d’ingressos, sinó de despeses per als contribuents, una font de mal de caps i de mals de ventre.

Si encara ho volem fer més esperpèntic jo aconsellaria que es posessin en contacte amb els que han dissenyat el sistema d’ordre i tanda en el departament de renovació del DNI de Tarragona (Policia i Ministeri de l’Interior). Ja m’imagino els tarragonins, aixencant-nos a quarts de quatre de la matinada, fent cua per la via de la Independència (ara parlo de carrers i no de Carods) o per la Rambla Nova, tremolant de fred en els dies d’hivern o xops de suor en dies estiuencs, demanant tanda al policia municipal que, amb un llapis mossegat i descolorit, escurçat i rebregat, escriu en un paper o cartró aprofitat un número correlatiu.

M’agrada la nostra societat moderna, i dic moderna per allò d’ancorada en el segle XVIII. Aquesta és la Tarragona que volem? Vaig somiar, vaig tenir un malson? Si algú pensa que el motiu pot estar relacionat amb la ingestió de substàncies al.lucinògenes, va errat: només al.lucino quan escolto la COPE i veig CINE DE BARRIO o GRAN HERMANO i només en moments de descontrol mental.

Espero que hagi sigut un malson.

Neix un nou blog: Comentaris Liberals

2007-10-08T18:58:00.000+02:00

Ha nascut un nou blog liberal amb comentaris ben interessants, el seu autor és l'Artur (un blocaire tarragoní). El blog es titula Comentaris Liberals i és un espai de debat, de crítica i de diàleg sobre la llibertat. És un blog liberal que acaba de néixer i només hi han dues entrades però ben aviat s'aniran afegint articles que tractaran temes ben diversos i que el convertiran en un lloc d'intercanvi d'opinions.

L'adreça del blog és la següent: http://comentarisliberals.blogspot.com/

Anticatalanisme a la carta

2007-09-17T17:40:00.000+02:00

En els darrers mesos es comenta que existeix un dèficit d’infraestructures a Catalunya, però aquest no és el problema més important perquè al cap i a la fi és qüestió de diners i de saber-los invertir de forma adequada perquè la història ens diu que sempre en falten i, a més a més, alguns polítics tenen la mà foradada o un reguitzell burocràtic que fa que el resultat final sigui miserable.

Bé, jo no volia parlar d’inversions sinó d’alguns fets que m’han trasbalsat i que són la prova de que l’anticatalanisme “està de moda” (potser mai ha passat de moda). Us presento un esborronant menú anticatalà.

Llegeixo astorat que la Generalitat Valenciana ha multat a Acció Cultural del País Valencià amb 300.000 euros per haver emès televisió (TV3) sense llicència. Engego la ràdio i trobo moltes emissores. Algunes d’elles segur que no les coneix ni la tieta del productor. Engego la tele i veig molts canals que de segur tenen la mateixa llicència que jo, és a dir, cap. Vull dir que si hem de ser legals hem de ser també justos i equitatius i sancionar tots els que ho incumpleixin. El que passa és que la Generalitat Valenciana vol castigar la catalanitat, vol aniquilar el català. Tota la resta tant li fot. De segur que si AlQaeda inaugura un canal televisiu a Castelló el Sr Camps hi assistirà. El que es castiga amb la màxima sanció és la cultura catalana i la nostra llengua.

De segon tenim el plat fort: els sindicats de Renfe i Adif fan vaga. Volen més diners? No! Volen menys hores de feina? No! El que No Volen és pertànyer a Catalunya. No volen ser catalans ni tan sols laboralment. No volen ser dependents de jerarquies catalanes. Ja és hora de que els sindicats es desmaquillin. Anyoren els soviets i el control que feia el comunisme en tota la societat, incloent les cues per a comprar pa. Tant els fa que el ciutadà català pateixi abominables retards, angoixes i desinformació: el que importa és seguir essent centralista. Després de milers d’hores perdudes per la incompetència de Renfe ens regalen encara sis dies més d’inactivitat pel sol fet de sentir-se traslladats. Els sindicats, amb una dosi immensa de cinisme, diuen que és per allò de la solidaritat. Jo ja la voldria la solidaritat: o a Madrid pateixen els mateixos retards i problemes que nosaltres o nosaltres els mateixos trens i carreteres que Madrid. Tal com ho tenim ara és robatori.

Per postres, la federació de futbol ens obsequia amb una altra anècdota que, tal com la crema catalana, ens recrema la notra torrada paciència. Resulta que un partit de costellada entre Catalunya i EEUU causa entre els seus dirigents (i entre el poble espanyol) un mal de ventre incurable. La raó: no volen la marca Catalunya, no volen que Catalunya destaqui, no volen la nostra imatge reflectida més enllà del provincianisme de TV3. Això no passaria si el partit fos Extremadura-USA ni Andalusia-Itàlia. Al contrari, seria recolzat. Recordem l’estatut: ens van massacrar tant des del PP com del PSOE i la caverna mediàtica va carregar amb tota l’artilleria.

El que més em preocupa és quina serà la propera càrrega, la propera disbauxa, el proper enrenou. Existeix un ideal: valencianitzar o murcianitzar Catalunya i per a aconseguir-ho tot s’hi val.

Missatge enviat a Millorem Tarragona per Artur

Ciutadans vol la bandera espanyola

2007-09-12T14:23:00.000+02:00

Ciutadans vol que la bandera espanyola onegi al consistori tarragoní junt amb la de Tarragona i la catalana. Albert Rivera, l'ínclit nudista electoral, pel que sembla marginat per la infestació nacionalista, i José Domingo, van estar l'altre dia a Tarragona i van reclamar això davant l'Ajuntament.
Actualment a l'Ajuntament de Tarragona oneja només la bandera de Tarragona. La millor manera de no fomentar els nacionalismes (com diuen sempre ells) és limitant-se a posar la bandera municipal, però clar, en aquest cas ells són els primers interessats en fer complir la llei, que estipula que junt amb la bandera municipal ha d'estar la catalana i l'espanyola. És ben curiós que en aquest cas Ciutadans vulgui fer acatar la llei amb un excés de cura i, en canvi, critiquin segons quines polítiques linguístiques quan són estrictament legítimes.
Ells han basat la seva campanya electoral en rebutjar tot el que sigui identitari. I no és identitari reclamar la bandera espanyola al consistori? Per tant, creiem que el que molesta a Ciutadans és tot el que fa referència a Catalunya i a la llengua catalana. Un dels arguments que ha utilitzat aquest partit reaccionari per queixar-se sobre un suposat excés de catalanisme ha estat que això no forma part de les preocupacions de la gent. La pregunta és, creieu que realment interessa a algú si falta o no la bandera catalana i l'espanyola a l'Ajuntament? I si només faltés la bandera catalana, protestarien? Ells diran que sí, jo dic que no. Aquest partit vol fer complir la llei quan li convé.
L'única ideologia que té C's és l'anticatalanisme, aquest és l'únic vincle que uneix als membres d'aquest partit, i també és per aquest motiu que s'ha convertit en una olla de grills on cadascú diu la seva i on tenim garantida la disbauxa. Mentre publiquin aquest tipus de comunicats, tenim assegurada la sorna i el gaudi amb grans reguitzells de riallades.

Hipocresia i fair-play

2007-09-12T00:24:00.000+02:00

Avui parlarem de futbol. Se’ns pot retraure que hi ha molts altres esports al món i tal vegada ens farem pesats quan ja tenim un arsenal de premsa, ràdio i televisió que ens bombardeja nit i dia sobre les vicissituds relacionades amb l’esport rei, més en particular de dues entitats entorn les quals sembla girar tota l’actualitat. D’antuvi, que valgui com a indulgència, és el primer cop que es tracta el tema en aquest blog; i quant a mi respecta, procuraré no abusar-ne.

Dit això, entrem en matèria. El futbol és l’esport amb més repercussió pública pertot (deixeu-me que eviti la paraula “mediàtica”, és que em fa molta ràbia) tot i seguir-lo de prop algunes disciplines com el tennis o la fórmula 1, modes aquestes atiades pel patrioterisme de tenir representants espanyols dins la seva elit internacional. I les catalogo de disciplines, amb totes les reticències que vulgueu (i més!), en contraposició al futbol, on la picaresca és el pa de cada dia. Al trampós li diuen llest; al fingidor, espavilat; i al violent, contundent o expeditiu. No vull crear una frontera de caràcter moral entre el futbol i la resta d’esports, que d’alguna manera o altra estan corromputs també. Però el futbol està ancorat en unes formes i unes normes -escrites o no- que propicien sobre manera aquesta disbauxa.

Una d’aquestes normes, que trobo que és el súmmum de la hipocresia, arriba amb l’a bastament corejat fair-play. S’entén que el fair-play és joc net, és oferir una disputa on la sang no arribi al riu. Que tenir una bona defensa, en teoria, no vulgui dir anar agredint i lesionant als davanters rivals, sinó que s’ha de fer la competició honradament... D’aquí neix el costum que quan un jugador cau al terra i no s’aixeca, l’altre equip, en senyal d’esportivitat, ha de llençar la pilota fora del camp. Quan s’ha reprès el joc, l’equip que té possessió de la pilota la torna a l’adversari i llestos. Aquesta comèdia és sovint aplaudida per l’afició, i la seva absència provoca xiulets d’escàndol i de repulsa. És una exigència, venuda arreu com una necessitat per a la concòrdia i l’harmonia. Però realment jo penso que no hi ha res que provoqui tanta trampa i tanta picaresca com aquesta llei tàcita. Quan un equip inicia un contraatac perillós, és una temptació per al rival que un jugador caigui estès al terra. Si no llença la pilota fora, serà contundentment renyat i donarà mala imatge a l’afició i a bona part dels periodistes que van de guais. I, si per contra, tira fora la bola, haurà cedit a un xantatge, perquè a la següent jugada els contraris els tornaran la pilota, sí, però molt més lluny i amb la defensa ja ben endreçada i preparada per a les envestides que facin falta. Això també propicia pèrdua de temps. Si un equip va guanyant, pot intentar perdre temps amb aquesta manera. I trobo que té delicte, perquè és una pràctica que neix de la voluntat de ser honestos, i ha acabat convertint-se en una arma a disposició de qui la necessiti. Per tant, convé que anem prenent consciència d’això. Jo defenso que si un jugador cau a terra, la jugada continuï com si res, quan surti la pilota ja se l’atendrà, però el partit pot continuar, no s’acaba el món. Així ens evitem la farsa, el joc brut i, de passada, les impertinents interrupcions que tot sovint impedeixen veure un bon partit i un bon espectacle.

Missatge enviat a Millorem Tarragona per Marc.

Cocapitalitat o complexos d'inferioritat?

2007-09-05T16:27:00.000+02:00

Poques coses m’han semblat tant estúpides com la proposta de l’alcalde de Reus de crear una cocapitalitat a la futura vegueria del camp de Tarragona. És curiós que aquesta reclamació que va fer el batlle d’aquesta població ,que sempre s’ha caracteritzat per posar entrebancs al futur de la nostra ciutat, es faci sobretot en període de campanya electoral.

Crear una cocapitalitat a la futura vegueria del Camp de Tarragona només suposaria ampliar considerablement tota la maquinària del funcionariat, crear més càrrecs i confondre els ciutadans convertint la ja de per si complicada tasca d’enfrontat-se a l’administració pública en un laberint en què no saps a quina ciutat acudir. Jo crec que hi ha una explicació bastant simple que fa que un alcalde reclami aquesta disbauxa anodina en la territorialitat, i son els recels que té el conjunt de la ciutat de Reus d’estar a l’ombra de Tarragona, amb tot el que això implica.

Al marge del debat sobre quina ciutat té més importancia o està més capacitada per tenir la catalogació de capital de la vegueria, seria més lògic demanar directament ser la capital i no compartir-la amb Tarragona. En el moment en que l’alcalde i els polítics demanen aquest títol és perque creuen que Reus és una ciutat influent a tota la vegueria. No obstant es conformen amb la cocapitalitat. Per què? Doncs perque assumeixen que difícilment seran capitals havent-hi una ciutat com és Tarragona amb la importància i anomenada que té pertot. D’aquí deduim que aquesta reivindicació no respon a una voluntat de ser més eficaços administrativament i tenir una divisió territorial que faciliti els tràmits de la ciutadania, sinó que neix de rencúnies i / o envejes absurdes i fora de lloc. Una ciutat no deixa de ser ni millor ni pitjor per ser una capital provincial, en aquest cas, sencillament ha de saber quin és el seu paper i en el cas de Reus, és la capital de la comarca del Baix Camp.

Senyors de Reus, facin les reclamacions que creguin oportunes i benvinguda sigui qualsevol proposta però si us plau, allunyem del debat les enveges, els complexos d'inferioritat i el provincianisme al que ens tenen acostumats.

THINKING BLOGGER AWARDS 2007

2007-09-03T15:45:00.000+02:00

El Capità Tarragona m'ha obsequiat amb el premi de blogs que fan pensar, la qual cosa li agraeixo molt. Ara hauré de dir en aquest missatge quins son els cinc blogs que per mi fan pensar així que som-hi!

-El Blog de l'Oriol és un blog que fa pensar, parla clar i sense embuts i dona les seves opinions d'una manera directa i les comparteixo sempre.

-El blog de l'Alejandro Fernandez. És un polític de la ciutat que debatrà i comentarà amb tu els temes que l'hi plantegis al seu blog i et donarà el seu punt de vista d'una manera clara. És un polític jove i el seu estil agressiu i sarcàstic m'agrada molt. A vegades em pregunto com pot compartir partit amb segons quins personatges.

-El blog del Quim Amorós. És un home que diu el que pensa i al seu blog s'hi poden trobar artícles molt interessants. És una persona oberta, natural i sencilla que sempre es mostra tal i com és i això diu molt d'ell.

-El Saló dels Penjats. És un blog que a part d'informar-te a la perfecció de l'actualitat política tarragonina es nota que procura ser neutral i no és tendenciós. Està fet per periodistes i saben del que parlen.

-Un pou d'idees. És el blog del Marc Gerard Martínez, un noi que n'entén força de política i m'encanta parlar sobretot de política municipal amb ell. En el seu blog t'hi pots trobar comentaris molt interessants a més de tenir un disseny que m'encanta.

Apuntant "Apuntant l'islam"

2007-08-29T15:25:00.000+02:00

Voldria respondre l’escrit “Apuntant l’islam”. Sobre això hi ha diverses coses a comentar. En primer lloc, cal distingir els termes d'islam i islamisme. Islam és una religió que es basa en la total i absoluta submissió a l'únic Déu. El catolicisme no ha estat tan clar amb això del monoteisme introduint conceptes incomprensibles (no ho dic jo, són catalogats de "misteri") com el de la Santíssima Trinitat, que fan trontollar una mica aquesta idea d'unicitat. L'islam també neix en tribus dels ismaelites, que segons la tradició són els descendents d'Abraham amb la minyona -els fills de Sara són el poble escollit segons la tradició hebrea-. Els ismaelites es dividiren després en tuaregs i berebers, crec recordar, no em feu gaire cas, i aquí ja s'acaben els meus escassos coneixements d’aquesta branca de la nissaga del patriarca. L'islam es caracteritza per ser una religió que acapara –i aclapara- tots els aspectes de la vida d'una persona. No hi ha secularització possible amb l'islam, ja que tota acció humana ha de venir marcada pels dictàmens d'Alà. L'islamisme és un pas més enllà: cal institucionalitzar la religió en els estats, i tot ordre social legítim ha de tenir l'islam no només com a norma a seguir, sinó a expandir. Un islàmic difícilment s'integrarà en un Occident on, tot i no haver assolit encara el clímax del laïcisme, s’ha lluitat molt per a apropar-s’hi. Amb tot, aquest nostre modus vivendi no és frontalment contrari als principis corànics. En canvi, un islamista no podrà conviure amb no islàmics com qui diu per definició, perquè en el seu credo rauen no només uns principis a seguir, sinó a imposar.

En el moment en què expandir la religió es converteix en un principi, pot desdibuixar-se perillosament la frontera entre islam i islamisme, que en el fons és el problema que tenim ara, però això no és un mal intrínsec de l’islam. D’aquesta ambigüitat tan perversa en són responsables els xamans, gurús, ayatollahs, ulemes i, en general, tota mena de hooligans amb altaveu. El cristianisme oficial -el de l'Església institucionalitzada i el dels primers cristians- també tenia com a precepte evangelitzar, sota la creença que no hi ha salvació possible fora de l'Església. Aquest tema ha donat guerra (en tots els sentits!), és ara que s’està entenent que evangelitzar no és altra cosa que difondre, donar a conèixer. En això els jueus, en ser ells el poble escollit, ja no s'han preocupat de tocar els collons als veïns.

Feta aquesta distinció, anem a analitzar el contingut del text. Entenc que el blanc no és tant la situació de legitimació flagrant d’actes tan ignominiosos com el de la dona lapidada, com el del silenci perpetuat -i perpetrat- per molts mitjans de comunicació. L’autor del text atribueix aquest silenci a un aplaudiment generalitzat dels progres que dominen la premsa amb el seu pensament únic. Aquest fet és només una de les causes que motiven el silenci. I sí, existeix, de fet, un pensament únic. Un pensament que defensa que la democràcia és el millor i qui pensi el contrari s’ha de destruir, un pensament que vol ser moderat i d’esquerres, superat el comunisme i lluny de les injustícies socials; un pensament que sostenen els més covards de la transició, els que no es mullen, els de les idees comodins. La idea de l’Espanya plural, federal, unitària, solidària i vertebrada tot alhora i ara de regal laica i tolerant amb les religions i religiositats de tota mena. Un pensament que fa venir úlceres als liberals, però que l’esquerra intel·lectual tindria motius per abominar.

No obstant, aquest pensament únic es caracteritza precisament per ser buit, per no aportar res, pel tant m’estim, tot val. S’ha de ser relativista amb les altres ètnies i tradicions, sí. I s’ha de lluitar pels drets humans, també. I dos huevos duros. En què quedem? I davant la disjuntiva, callen. Hi ha qui considera aquest silenci com una complicitat. Jo no voldria ser tan malpensat, perquè realment no existeix aquesta maldat i perversió. El missatge al qual responc deixa entreveure una certa voluntat alarmista, sensacionalista i moralitzadora, i davant això faig la puntualització: si fem valer allò de qui calla, atorga; tota la blogosfera tarragonina tindria motius per a ser anatemitzada –seguim amb l’argot eclesiològic- amb la de coses al món que no diem, no condemnem i no consignem, i com mereixerien ser-ho.

Per què dic això? Perquè el silenci és una conseqüència d’un discurs buit, però hi ha més arbres encara, que no ens deixen veure el bosc. Un altre, de molt clar, és que els progres –he caigut a la temptació de fer servir la paraula- assumeixen inconscientment la superioritat de la cultura occidental. Ho dic seriosament. Critiquem molt més que una tortura a mans dels soldats d’Estats Units que de combatents de la intifada. En el fons estem exigint que els estadounidencs no ho facin, i ens indignem quan ho fan perquè culturament som molt més propers a ells. Que un faci un moro? Bah, és normal, en el fons són així. No han tingut la nostra educació, O això aconseguiran que pensem amb aquesta doble moral.

I, després, està el tema de la topologia no euclideana dels mitjans de comunicació. La distància més curta entre dos punts és la societat de la informació. Els abusos dels governs del Nord i Centre d’Àfrica són molt més denigrants que els d’Estats Units, i ens posem els mans al cap quan a Califòrnia, que està molt més lluny, condemnen algú a la cadira elèctrica. Jo també. Però aquest relativisme cultural neix del fet que nosaltres podríem ser aquell noi que espera al corredor de la mort, però no ens podem imaginar que ens lapidin per incomplir no sé quin versicle. Ja ni ens en preocupem. En el fons, en els mitjans de comunicació estem influenciats per Occident i la seva sempiterna autocrítica. Dels altres móns en sabem ben poc.

El conflicte palestino-israelià és diferent, allí la gent identifica Israel amb interessos d’Estats Units, i seguim la història de sempre que sovint es disfressa d’antisemitisme.

Està molt suat l’argument que a l’Occident cristià s’han perpetrat animalades a bastament, i que per tant estem igual. Amb això podem entendre que el problema de la humanitat no rau en un llibre o en uns quants llibres, i que dels llibres sagrats no es desprèn una moral que sigui intrínsecament malèfica. Som uns quants que creiem encara que el problema no és tal o qual versicle de l’Alcorà, ni l’obra en conjunt; però una cosa sí que és certa, i és que les lapidacions segueixen, el problema continua i mentre uns callin els altres apuntaran l’islam i diran que és la mare dels ous en els conflictes internacionals. Ja comencen a sonar les set trompetes...

Missatge enviat a Millorem Tarragona per: Marc -1143632 (http://tirantelblanc.blog.com)

Apuntant l'Islam

2007-08-26T14:03:00.000+02:00

Ja sé que el comentari no és adient a l’objectiu i temàtica del blog però no podem deixar en l’oblit alguns fets que sovint fan neguitejar els més flemàtics. Llegeixo astorat que una noia va ser segrestada i violada per un grup de quatre homes. El fet va passar a l’Aràbia Saudí, país seguidor de l’islamisme sunnita wahabí, que no és altra cosa que un integrisme exagerat i reaccionari, originat de fa uns segles. Fins aquí, res que pugui despertar les ànimes periodístiques del moment. El fet angoixant ve donat perquè la pobre noia va rebre noranta fuetades com a càstig per la violació. Aquest càstig va ser esperonat per la seva familia. Aquí diem allò de “cornudo y apaleado” y en aquest cas: “violada i fuetejada”.

Em sorprèn que, essent l’Islam una religió de tolerància, pau i germanor, amistançada amb els molts seguidors del progressime socialista i comunista, branca “amiguets del políticament correcte”, arribi a extrems medievals amb la máxima crueltat possible. Hauré de cercar algun blog d’esquerra pijo-progre per trobar la resposta.

Ja sé que la noticia és insòlita però de segur que no heu sentit ni llegit en cap diari res sobre aquest fet. És obvi: quan van assassinar a Teo Van Gogh als carrers d’Amsterdam pel fet de rodar una pel.lícula crítica amb l’Islam, els periodistes ja van tenir la cura suficient per publicar-la en els llocs més amagats de la premsa escrita. Deixo constància que Teo Van Gogh, director cinematogràfic, va morir per trets d’un musulmà jove que posteriorment li va obrir la panxa amb una daga i introduint-li uns versos del Coran i això a plena llum del dia en un carrer molt transitat de la capital holandesa.

Fixeu-vos: la noticia té totes les característiques per ser publicada en tots els mitjans: és sanguinolenta, espectacular, groga, ocupa un intel.lectual o artista, té a veure amb el paper de la dona i... Ai, está relacionat amb la religió de la submissió. Ja hem begut oli; aquest és un tema tabú. No podem fer enfadar ni molestar els súbdits i seguidors d’aquesta creença. Fins i tot el Sr Zapatero va sortir demanant ordre, comprensió i prudència per no ferir sensibilitats islàmiques en l’afer de les caricatures daneses. El Sr Zapatero no va dir res quan en una exposició a Madrid l’artista va fer una escultura d’un Sant Crist amb un míssil a la mà o quan es va publicar-se fa poc un llibre de fotografíes eròtiques amb sants i figures catòliques.

És tan bonic criticar el cristianisme.... Com diu la Rahola “els pijo-progres quan veuen un mossèn els venen arcades i quan es troben amb un iman els cau la baba”. Aquesta frase resumeix tot un reguitzell de conductes aberrants dels que es diuen “fills de la il.lustració”. Aquests fills de la il.lustració no han llegit Voltaire perquè Voltaire va ser prohibit fa poc a Suïssa per “no molestar” els de sempre.

No us enganyeu: els veritables seguidors de Voltaire són (som?) els liberals que defensem el nostre model occidental, defensem la crítica, la ironia, el sarcasme, el dubte racional, el mètode científic, el lliure mercat i la distribució de la riquesa, la democracia, la igualtat de drets independentment de sexe, religió, creences o ideologia.... Recordeu que la riquesa mai es distribueix entre els paísos islàmics. Recordeu que en cap país islàmic funciona una democràcia real i participativa. Recordeu que en cap país islàmic la dona té els mateixos drets que l’home. Recordeu que els darrers tres ó quatre mil morts en atemptat han estat per motius “relacionats amb l’integrisme (Torres Bessones, Bali, Madrid, etc...) Recordeu que si algú fa “mofa i befa” de les nostres creences no el condemnem a mort, ni cremem embaixades ni matem. Com a molt, anem als tribunals.

Bé: això és el que volia dir. No té res a veure amb Tarragona. Potser té relació per allò de que els màxims executors dels atemptats a New York van passar per la capital del Tarragonès i que Reus sembla ser un bon crisol del que en diuen “màrtirs” o terroristes (és allò d’exportar la mort amb l’autodestrucció del terrorista).

Per acabar només dir que aquest article ha estat escrit per algú que dubta de moltes coses però que no en té cap en pensar que el “relativisme babau” ens pot portar a la màxima irresponsabilitat en no defensar els nostres valors, els dels nostres pares i els dels nostres avis: constància, treball, sacrifici, dubte metòdic, crítica racional i tolerància.

Excalibur

PS: L’article hauria d’estar censurat si la redacció seguís el criteri del “políticament correcte” però aquesta REDACCIÓ creu adient respectar les opinions. Les idees, creences, banderes, pàtries, ideologies i opinions són sempre criticables.

La Pontaveu socialista

2007-08-22T18:27:00.000+02:00

La portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de Tarragona ha sabut seguir amb estricta submissió, amb fidelitat, les pautes líriques de l’oratòria de l’alcalde Ballesteros. Aixó és una mostra de la bona capacitat d’aprenentatge polític de la Sra Floria. En l’article-epíleg que fa al butlletí de Tarragona Municipal la portaveu ens vol aportar proves tangibles de la “fermesa” i del “rigor” del Sr Ballesteros.

Anem per feina: El fet que aporta tot aquest compendi de rigor és l’eliminació de 500 places de parking. Jo mateix vaig tenir l’honor de veure la fotografia del nostre alcalde amb la màquina de pintura i això em va entendrir. Sí, ha estat rigorós i ferm en la decisió anunciada ja en el programa de govern. La ciutadania, aquella nit, va ballar i cantar fins molt tard, lloant la seva gosadia. Fins i tot alguna xicota jovenívola, esperonada pels licors de la festa, demanava descendencia amb el batlle. Bé, ja paït i gaudit l’esdeveniment de fermesa, voldríem, des de les nostres modestes línies d’aquest blog, que s’apliqués a la resta del programa.

També la portaveu ens dóna prova fefaent del canvi de política pel que fa al diàleg i la comunicació. Sembla ser que un dirigent d’una entitat havia dit que “mai ningú ens havia escoltat abans com vostè”. Vaja, heus aquí l’evidència objectiva d’un canvi: una persona que forma part de la direcció d’una entitat: Serà el president de la meva comunitat de propietaris? Serà el coordinador de l’associació de mormons de les comarques tarragonines? Us imagineu que el director nacional de prevenció de les enfermetats digestives digués que hi ha hagut un gir copernicà en la societat tarragonina perquè un senyor que es va trobar pel carrer va eruptar i això és una prova de la millora en la digestió dels tarragonins? El dia que posin una nova farola ens diran que “hem vist la llum!”

Finalment, com a corolari de certs despropòsits, la senyora portaveu ens diu que abans hi havia uns ponts trencats (sembla ser que els ponts comunicaven ciuntadans i organitzacions amb l’Ajuntament, especialment amb la URV). A tal fi, es crea el comité d’enllaç. Hem de suposar que aquest comité es reunirà, parlarà, tindrà gana i aniran tots a dinar a bons restaurants. Jo només desitjo que els menús tarragonins els facilitin la tasca de pensar i de trobar solucions. També la tenidora de la veu socialista ens comunica, “valga la redundancia” la creació d’una nova regidoria: alegreu-vos ciutadans! La de Comunicació, Participació i Societat de la Informació. Aquesta regidoria, Déu del Cel!, es dedicarà a “buscar mecanismes per enfortir els ponts de diàleg entre el govern i la ciutadania”. Òndia! Hi ha un Comité d’Enllaç per a reparar els ponts i una regidoria per buscar ponts de diàleg. Fixeu-vos, la regidoria només buscarà ponts: podrem comunicar-nos amb internet, per carta certificada, en diferents llengües, per senyes... tot són ponts de diàleg! Tot un projecte realment engrescador. El ciutadà frisarà per tenir aquesta regidoria!

Ai Déu méu. Em sembla que el neguit i l’atüiment del ciutadà tarragoní serà proporcional a la quantitat d’articles i propostes d’aquest consistori.

MILLOREM TARRAGONA - Redacció

Panflets socialistes

2007-08-22T18:05:00.000+02:00

En el butlletí “Tarragona Municipal” de juliol i agost, el nostre alcalde ens mostra amb la máxima cura didàctica el que és un pamflet. També ens fa partíceps de tot un reguitzell de paraules buides, d’idees inefables que només són útils davant d’un menú gastronòmic de cinc estrelles.

Per començar ens parla del seu compromís en escoltar les demandes de tots els tarragonins. Pregunta: l’alcalde només escoltarà les demandes o també es compromet a portar-les a terme? Sovint els inquisidors escoltaven els precs dels seus torturats però no crec que això els reduís el seu turment.

En el segon paràgraf ens explica que vol una Tarragona on les persones siguin el centre de tot. Jo també ho crec i penso que la millor forma és lluitar pels seus drets bàsics: dret a la neteja, a la tranquil.litat, al descans, a la mobilitat, etc. Un governant ha de governar i si ho fa bé, ho fa per tots. Posteriorment ens explica que damunt de tot està el “bé comú”. Malaïda paraula! El bé comú va portar els jueus als camps d’extermini, a milions de soviètics als gulags, a milions de joves a fer de soldats i trobar-se amb la mort sense haver conegut l’amor.... Tota la història de les dantesques massacres humanes han estat pel bé comú (déus, pàtries, ideologies, etc.) Desitjo de tot cor que l’alcalde es dediqui a salvaguardar els drets individuals dels tarragonins que no pas a “fer coses” pel bé comú.

Sigui com sigui, el novell batlle haurà de decidir què és el “bé comú” en el cas del POUM: Enderrocar les cases per fer una Tarragona més moderna, sostenible i amb la máxima mobilitat i estèticament impecable o mantidrà els veïns en les seves cases actuals, algunes qualificades de lleugerament rònegues? Com seran més feliços aquests ciutadans? I els altres ciutadans? Ai, governar per tots no és fàcil, malgrat la meravellosa quantitat de paraules boniques del batlle.

Haig de dir, a favor de l’alcalde, que m’ha enmirallat el seu domini del Pompeu Fabra pel que fa a paraules que omplen els cors dels tarragonins: Benestar, seguretat, cohesió, participació, diàleg, proximitat, convivencia, civisme, atenció a les persones, equipaments, infraestructures, consolidació de la capitalitat, equilibri, serveis de més qualitat, confiança... Em deixa bocabadat!

Comencem: Com defineix benestar i què farà vosté per al benestar? Seguim: Com defineix seguretat i què farà per a incrementar-la? Serà suficient amb la contractació de 200 guàrdies? Es dedicaran a les multes de trànsit? I què farà per la cohesió? I pel civisme? Què és civisme per al Sr Ballesteros? I l’equilibri? I l’atenció a les persones? A totes les persones? A quines persones? Ja ho veiu, fa falta un curs de lógica aristotèl.lica per a seguir responent. Alcalde: sigui més concret, si us plau.

En fi, tot aquest reguitzell de bones intencions, de paraules tendres i boniques sense objectius quantificables és motiu de dubtes racionals per part dels governats, com som els tarragonins. Si aquesta és la seva proposta, vol dir que la proposta del Sr Aregio era reduir el civisme, el benestar, la seguretat, la cohesió, la participació etc? Em sembla que no. Per tant tot això és un discurs buit i tal com deia al començament, un bon aperitiu davant d’un sopar de polítics de cinc forquilles. Quan acabi aquest sopar culinari, per favor, vagi a propostes clares i concises.

MILLOREM TARRAGONA - Redacció

Arranca Sant Magí!

2007-08-15T01:51:00.000+02:00

La ciutat de Tarragona viurà entre els dies 15 i 19 d'agost la festa de Sant Magí.
El cantant Miguel Bosé actuarà el dia que començin les festes amb l'anomenat Papi tour que està fent i es preveu que serà una de les actuacions més destacades d'aquest Sant Magí'07.
Violadores del verso, un dels grups més coneguts de hip-hop actuarà dijous per la nit a la Plaça de la Font. L'actor Santi Millan també actuarà al Camp de Mart amb una actuació anomenada La noche doble i també es montaran actuacions musicals al pati de la antiga fàbrica de la Chartreusse com van fer l'any passat (si la memòria no em falla).
Evidentment, tot i que la revetlla de la remullada era objecte de tota mena de crítiques per part dels grups de l'oposició, es tornarà a fer degut a la popularitat d'aquesta revetlla tot i que ara manin uns altres. Com bé pronosticavem en aquest blog la remullada es farà però el consistori remarca amb importància que en aquesta ocasió és una revetlla sostenible ja que l'aigua s'extraurà d'un pou i serà no potable (en anteriors edicions l'aigua s'extreia d'una piscina), l'aigua d'una piscina és potable? Bé, sigui com sigui estem ben cofois de que com a tarragonins podrem fruir de la revetlla de la remullada sigui amb aigues de pous o de piscines. De totes formes espero que la toxicitat de l'aigua no augmenti en un futur, no m'agradaria que per culpa d'aquesta obsessió que tenen alguns de fomentar l'estalvi d'aigua ens ruixesin amb aigues putrefactes, Sant Magí no ens ho perdonaria.
M'agradaria demanar disculpes als lectors habituals del meu blog per aquests dies que no he pogut estar massa pel blog.